Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Necrològica

La discreció de l'imprescindible: In memoriam Paco Vila

La discreció de l'imprescindible: In memoriam Paco Vila

És cert que el senyor Precís no existeix, però també ho és que algunes persones són necessàries o quasi imprescindibles en diversos aspectes de les nostres vides. Una d'elles se'n va anar el dissabte: Paco Vila. Humil, senzill, directe, sense doble fons, transparent en les seues idees i els seus sentiments i amb una formidable capacitat de treball a la recerca, sempre, de la perfecció. Un amic, un company que sabies que mai anava a decebre't perquè la seua actitud i la seua paraula era sempre honesta i sincera. La seua petjada en la societat civil de Xàtiva és més fonda del que pot semblar, a pesar que era discret i de poca exhibició de les seues qualitats.

Va ser un bon estudiant. Aprengué, de menut, el que significava treballar, alçar-se de bon matí per ajudar a la botiga familiar. Escollí els estudis. Era bo en matemàtiques, ciències i lletres. Podia haver triat qualsevol especialitat. Li pogué més l'amor cap a la llengua i la literatura que el domini de les xifres. Per això es convertí en llicenciat en Filologia Hispànica. La seua trajectòria com a docent va ser exclusivament al col·legi San Antonio de Padua de Carcaixent. No puc afirmar, perquè ho desconec, com eren les seues classes, però la presència d'alumnes i exalumnes en el funeral de diumenge, em convenç que era tan bon professor com s'intuïa durant la carrera. Perquè ell s'ho preparava tot. Era metòdic, constant i tossut (no tot són flors i violes, Paquito) i s'organitzava l'estudi com ningú he vist.

Eixe ordre, eixa planificació barrejada per les seues passions li permeté convertir-se en un imprescindible de les diverses iniciatives culturals en les quals s'involucrà a Xàtiva. Paco fou membre fundador de La Bicicleta Teatre, que va nàixer d'aquell embrionari inoblidable Taller de Teatre de l'institut Josep de Ribera. Participà activament muntant decorats, interpretant papers menuts a Los Títeres de Cachiporra de Lorca, El cementeri d'Automòbils d'Arrabal (de la qual fou cotraductor) i ja, posteriorment, va ser l'entranyable aviador d'El petit príncep de Saint-Exupéry. Precisament, aquests dies se'l pot veure en dues fotografies d'aquella època a l'exposició que el grup teatral ha muntat amb motiu de la seua fi de trajecte.

Les falles de Xàtiva li deuen més del que es pensen. Va ser un dels tres valents de la Falla Espanyoleto que s'atreviren a desfilar amb la indumentària masculina valenciana quan estava prohibit fer-ho. L'any següent, a l'executiva de la Junta Local Fallera, va ser referent i guia en la introducció i normalització del vestit valencià per als hòmens. Prolífica és la quantitat d'articles i estudis escrits per a publicacions falleres de Xàtiva i la coordinació de llibres, com aquell de l'any 2001 de la Falla Sant Feliu. Era un apassionat de les falles perquè les entenia com a expressió popular i s'implicà com ningú en la seua dignificació. No va ser la darrera iniciativa sociocultural. L'any 2001 va ser soci fundador de l'empresa Lletres xativines i impulsor del primer setmanari íntegrament en valencià que s'edita a Xàtiva: L'Informador de la Costera. De nou, la seua llengua i la cultura en un altre projecte.

I ja, per últim, Paco ha sigut un dels referents, motor i protagonista de la formació i consolidació de La Muixeranga de Xàtiva, un col·lectiu que el trobarà a faltar moltíssim i on Paco emprava tota la seua experiència personal i d'altres iniciatives en fer-lo cada dia millor. Perquè eixa era una de les seues característiques silencioses. Al seu costat te senties millor. La seua bondat, serenor i sentit comú provocaven una connexió que transmetia sempre tranquil·litat i benestar. Així han sigut els seus darrers dies. Ha sabut portar la malaltia sense cap mal gest, amb pau interior i exterior i conscient de com havia d'acomiadar-se de tots nosaltres amb eixe gest tranquil i el somriure ample que sempre ha sigut definitori de la seua personalitat.

Paco ens ha deixat molt abans del que és raonable. I això et provoca ràbia per la injustícia de les revoltes de la vida. Cap a ell mateix, la seua família i els amics que ens quedem sense poder gaudir-ne. Preferisc pensar que, com l'aviador d'El petit príncep, ha apanyat el seu avió, se n'ha anat abans i ens espera per a continuar parlant de la vida, de falles, de la política, del teatre i de tantes altres coses que se'ns han quedat per viure amb ell. A l'asteroide B 612 i amb la taula parada. On siga.

Compartir el artículo

stats