Amb una densitat de població semblant, potser no tan envellida, Xàtiva ha viscut durant anys amb unes dotacions sanitàries justetes que el centre de salut d'Ausiàs March millorava substancialment. Anys després, cal revisar el mapa de serveis sanitaris. S'ha obert la finestra d'unes ajudes autonòmiques. I al govern municipal li han entrat les preses per no perdre la dotació.
Tot correcte. El problema sorgeix quan per a la construcció del nou centre de salut no hi ha una altra alternativa ràpida que construir al costat de l'únic centre públic de la ciutat d'educació infantil, el Teresa Coloma, aprimant l'espai d'esbarjo de l'escola i segurament congestionant una de les poques zones no saturades de la ciutat, ideal per a una instal·lació educativa. Una pretensió que la Conselleria d'Educació ha desaconsellat amb un informe desfavorable que l'alcalde, Roger Cerdà, emulant el seu predecessor en el càrrec, ha posat en quarantena. És sabut que els tècnics són excel·lents si donen la raó. I a l'inrevés.
Com en tot conflicte, s'han aportat raons raonables i altres més discutibles (compre, per exemple, que el centre de salut podria revitalitzar la zona, tot i que m'incline més per l'esponjament), però el ben cert és que el retard de dos anys necessaris per habilitar un solar alternatiu „opcions hi ha sobre la taula„ no és dramàtic. Al·lega el regidor Nacho Reig que els diners aniran a una altra ciutat. No passa res, és una lògica pressupostària. Es tornen a reclamar quan toque, perquè la necessitat continuarà existint. Faena ben feta. En cas de dubte, cal actuar amb un cert principi de precaució per no desvestir un sant per vestir-ne un altre, que és al capdavall el que passarà. I si la zona del Teresa Coloma necessita revitalització, que ningú no ho nega, potser cal buscar instal·lacions més adients amb l'entorn, que no retallen l'espai d'un centre que atén l'escaló més baix del sistema educatiu. Que no abuse de la tendència a ocupar a la babalà tots els espais, ofegant zones verdes i d'esbarjo. I el paperot de Ciutadans, fent marxes enrere i endavant, il·lustra com d'absurdes poden ser les coses. Perquè el dilema entre zona lliure per al col·legi i centre de salut és, al meu entendre, forçat. Fruit d'ànsies polítiques. Dels temps (del tempo) dels polítics.
