Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Perfil

Donís Estellés: comerciant, sindicalista i republicà xativí

L'ex regidor de Cultura de Xàtiva i nét del biografiat, Jordi Estellés, explica la seua trajectòria - Als 18 anys comença a tindre independència econòmica i marxa de la Casa Reig per iniciar el seu propi recorregut

Donís Estellés: comerciant, sindicalista i republicà xativí

Donís Estellés: comerciant, sindicalista i republicà xativí

Dionisio Estellés Ortolà naix a Benissuera (Vall d'Albaida) en 1903 dintre d'un àmbit humil i sent el primer fill de Donís i Teresa. Els carrers de Benisuera són part de la seua infància però el poble veí, Alfarrasí, és on la família s'aposenta tenint el seu segon fill, José María. El pare de Dionisio era el «comissari de claus» del Balneari de Bellús per tant, l'activitat al balneari centrava les seues vides. Els membres de la família Reig de Xàtiva eren usuaris del balneari i en una de les converses amb Donís, li manifesten que necessiten un aprenent al seu comerç de Xàtiva.

Aleshores, Dionisio marxa a Xàtiva, als 11 anys, de la mà de la família Reig. Aquesta família estava ben establerta a la ciutat i regentaven un comerç en la Plaça d'Alfons XII (hui del Mercat). Estem davant una societat fonamentalment rural i les ciutats eren xicotetes. El grau d'analfabetisme era d'un 60% de la població i les comunicacions entre poblacions veïnes eren nefastes. Mentrestant, Dionisio començava els seus primers contactes amb el món comercial i destacava en les qüestions comptables. Tot i no cursar estudis bàsics, l'activitat comercial és la seua font de formació i ben prompte s'interessa pel comerç local i per desenvolupar la seua pròpia activitat.

Als 18 anys, comença a tindre la seua independència econòmica i marxa de la Casa Reig per iniciar el seu propi recorregut comercial. Ens trobem amb una societat amb tensions revolucionàries (creixement del proletariat industrial i la concentració urbana, es crea el Partit Comunista el 1921, nombrosos episodis d'enfrontaments i manifestacions d'obrers, etc.), una crisi econòmica des del 1919 degut a la contracció dels mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial... Tots aquests fets desencadenen en un cop d'estat del general Primo de Rivera. Davant aquests episodis socials, Dionisio adquireix la casa numero 31 del carrer Menéndez Pallarés, actualment carrer Sant Pere, per iniciar la seua pròpia vida social i comercial. Amb el transcurs del temps, l'acompanyarà una jove anomenada Matilde, la seua futura dona, que ja tenia experiència comercial per que sa mare dirigia una carnisseria a la Plaça de Sant Jaume.

?Hui encara la coneixen alguns com la «placeta de Donís. És la zona de Sant Pere, justament en la Plaça de Benlloch, on comença a desenvolupar-se la seua vida familiar, social i comercial. Fins a l'actualitat, meritíssims veïns encara anomenen el barri com la «placeta de Donís». El meu avi i la meua àvia es cassaren ben joves i començaren a tindre els seus primers descendents, Donís i Rogelio. El comerç anava ampliant-se i adquiriren un nou habitatge (carrer de Sant Pere, 26) per anar més enllà de les matèries que ja comercialitzaven fins al moment.

Coincidint en el naixement del seu segon fill, es proclama la Segona República Espanyola; les noves eleccions generals i la proclamació de la Constitució de 1931. És aleshores quan Dionisio començà a experimentar noves societats comercials amb empresaris de València que importaven xocolate directament d'Amèrica. Chiquilin passa a ser la marca que comercialitza i el nou habitatge adquirit enfront de sa casa passa a ser la fàbrica de confecció de «Chocolate Etellés» i el torrador de cafè. El disseny que utilitza als seus envoltoris és la figura del seu primer fill amb els següents eslògans:

Dionisio passa a ser unes de les figures claus del comerç xativí. Els seus productes són comercialitzats per les comarques veïnes i experimenta un gran creixement d'exportació del xocolate que fabricava a casa. Però la seua vida comercial anava paral·lela a la seua vida social i política. Fou un dels cofundadors d'UGT del sector comercial xativí juntament amb Pepe Lagardera i també, militant actiu d'Izquierda Republicana de Xàtiva (seu al carrer Montcada, 9). El setmanari republicà de l'època, El Progreso, parlava de la figura de Dionisio com un jove pertanyent als comitès republicans i actiu polític de la ciutat de Xàtiva. Entre els seus camarades es trobaven José Benet Casesnoves, Victor Sanz Llácer, Antonio Martí Simó, Rafael Barraquet Delgado, Tomás Mateu Climent, Ernesto Bosch Morata, Ismael Ballester Espert, José Rubio Sarrión i Camilo Bordanove Cháfer. Però hi hagué un amic especial, el camarada Pepe Sanchis. Sanchis va presidir el partit polític Acción Republicana Democrática Española de Xàtiva com a resultat de l'intent d'unió de Izquierda Republicana i Unió Republicana, els dos partits republicans de més importància durant la Segona República.

Cal tindre en compte que Dionisio era una persona estimada a Xàtiva i col·laborava en tot tipus d'activitat comercial i cultural a la ciutat. A l'hemeroteca del periòdic El Progreso, en l'exemplar del 25 de març de 1933 apareix una nota sobre ell i la fàbrica:

«Otra nota simpática fue el reparto de arroz y chocolate a los pobres del Barrio de Barreras. En la mañana del domingo y en el domicilio de la Fallera Mayor con la asistencia del pleno de la Comisión Femenina, celebróse el reparto de sesenta paquetes de arroz superior donado por el comerciante Don Joaquín Tormo y de otras tantas pastillas de chocolate marca Chiquilin del fabricante Don Dionisio Estellés Ortolá. Estos dos setabenses han sabido conmemorar las primeras fiestas falleras en Játiva recordando al menesteroso y merecieron el aplauso unánime de todos los que presenciaron el acto».

L'any 36 s'inicia la Guerra Civil Espanyola i Dionisio forma part del Front Logístic Republicà de la Zona Sud de València, concretament en la zona de les comarques centrals (Bocairent). Registres, comptabilitats, comunicacions i intercanvis eren les tasques de les que estava responsabilitzat Dionisio. La complexitat del moment, requeria deixar l'activitat comercial i a fiançar la República Espanyola. Malauradament, el 12 de febrer de 1939 fou testimoni de com passaven morts i ferits per la porta de sa casa en direcció a la beneficència (Sant Onofre) a causa d'un bombardeig a l'estació de la ciutat i necessitaven ser atesos ja que a l'Hospital ja no hi cabien més.

?El règim anulà totes les seus patents . La por i la repressió s'apoderen de la casa de Dionisio. Les represàlies podien ser desastroses tant com en altres famílies republicanes. El meu avi no fou jutjat pel règim, desconeguem fins al moment què fou o qui fou qui ho paralitza. Però el que si sabem és que el règim anul·là totes les patents comercials de Dionisio Estellés. La marca Chiquilin es desvincula completament de la família Estellés. I, a més, les inspeccions al seu comerç eren constants i estaven lligades a altes penalitzacions econòmiques. A banda de patir la vergonya de mantenir la mínima activitat econòmica en una postguerra llarga i dolenta, havia de servir genere a la Guàrdia Civil i mai fou pagat. El 1943 nasqué la seua filla Matildín (diminutiu de Matilde per diferenciar-se de la seua dona) i quatre anys després, el seu fill més menut, Josep (Pepe/Pepito per als de casa). La vida a la casa seguia el seu camí, però la Guerra fou l'episodi més pervers de la vida del meu avi. Pergué la dignitat, l'esperança i el treball de tota una vida. Dionisio Estellés Ortolà mor el 10 d'octubre de 1960 als 57 anys.

Compartir el artículo

stats