El terratrémol valencià més destructiu

Els moviments sísmics amb greus efectes, malauradament, han tornat a prendre protagonisme en les darreres dècades als mitjans de comunicació, no solament a països propers com Itàlia o Marroc, sinó també a altres comunitats autònomes pròximes com la de Múrcia.

De fet, la província de València no és aliena a aquest risc, com demostra l’anomenat com a terratrémol de Montesa del 1748, malgrat la seua singularitat en trobar-se en una zona de baixa sismicitat. Aquest tremolor es coneix així, encara que el seu epicentre va estar al terme municipal d’Estubeny, perquè va provocar importants danys en el castell-convent de l’Orde de Montesa, originari del segle XIV.

Aquest sisme, del qual el darrer any es va complir el seu 275 aniversari, va arribar a una intensitat de grau IX, va tenir una magnitud de 6,0 en l’escala Richter i va causar trenta-vuit morts, de manera que es pot considerar com el terratrémol documentat més destructiu de la història, dels ocorreguts al nostre territori. El tremolor que inclús es va sentir a la Ciutat de València, encara que sense produir danys, va anar acompanyat posteriorment per més de vuitanta rèpliques, algunes de consideració.

Un terremoto de magnitud 3 hace temblar el golfo de València

Com arrepleguen de forma detallada els catedràtics Agustín Udías i Elisa Buforn a El terremoto de Montesa del 23 de marzo de 1748, a partir de documentos contemporáneos (2018), els seus efectes en els municipis de la Costera i de la resta de comarques més pròximes a l’epicentre com la Ribera, la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall d’Albaida van ser considerables i, en conseqüència, també en el seu patrimoni arquitectònic més rellevant.

Otro pequeño terremoto frente a la costa de Cullera

Segons aquests autors, les poblacions que van quedar totalment destruïdes van ser Estubeny i Sellent i van sofrir greus danys Anna, Xella, Énguera i Montesa, assolant o causant grans desperfectes a les seues esglésies, ermites, cases senyorials, fortificacions i convents, entre altres, en ser les localitats on el terratrémol va tenir la màxima intensitat. I també va afectar de forma important els béns culturals de Vallada, Cotes, Càrcer, Beneixida, Rotglà i Corberà, Torrella, Alcúdia de Crespins, Canals, Alcàntera de Xúquer, Novetlè i Xàtiva, entre els quasi noranta municipis que hi ha constància que van patir els seus efectes. De fet, en aquesta darrera ciutat, la de més importància de la zona, va afectar les seues edificacions més emblemàtiques d’aleshores com la Seu, els seus quatre temples parroquials, els seus vuit convents, el seu castell i també construccions civils com l’Hospital Municipal o l’Almodí. I, inclús, van arribar a patir les seues conseqüències, edificis d’interés d’altres localitats de la província més llunyanes com Ontinyent, Simat de la Valldigna o Alzira.

Malauradament, en l’actualitat, el fet que un esdeveniment semblant es poguera tornar a repetir, constitueix de nou un vertader perill per al nostre patrimoni arquitectònic i per a les persones, especialment per les reformes i ampliacions dutes a terme en ell, amb tècniques i materials inadequats com el formigó armat. Més quan, segons conclou el treball d’Udías i Buforn, la perillositat sísmica assignada per la normativa vigent a les poblacions més afectades pel terratrémol del 1748, és menys d’un terç que la que es va produir en aquell sisme.