Què llegim les dones valencianes?

Crec que es tracta d’una bona eina per interrogar-nos com a societat i saber quina és la relació que mantenim amb la lectura i els llibres. Aquest baròmetre analitza les nostres pràctiques lectores i té en compte variables com: sexe dels lectors i de les lectores, formació acadèmica, zones geogràfiques, edat, preferències d’idioma, distinció de gènere literari, etc.

L’enquesta més que fer una comparació entre lectores i lectors, jo diria que a través dels resultats, FULL ens presenta una radiografia de l’univers lector valencià oferint-la a la societat i les institucions culturals encarregades de gestionar les polítiques a favor de millorar els resultats actuals.

La variable de gènere en l’enquesta del baròmetre és significativa? Mirarem d’extraure els resultats per poder reflexionar sobre ells.

Si analitzem les xifres des d’una perspectiva de gènere, trobarem dades interessants sobre les pràctiques lectores de dones i homes. Si bé l’edat i el nivell educatiu dels enquestats i les enquestades incideixen de manera rellevant en els resultats, també el sexe és un aspecte a tindre en compte. Les variables de sexe haurien de ser un factor important a l’hora de dissenyar el treball dels professionals de la mediació en la lectura i també una informació útil per aquelles persones que generen ofertes culturals. Per tant, hem d’esperar que la publicació d’aquest baròmetre no s’hi quede en el compliment de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes, que diu “l’elaboració dels estudis i estadístiques, hauran d’incloure sistemàticament la variant de sexe per obtenir un major coneixement de la realitat a analitzar”.

De què parlem quan parlem de l’hàbit de llegir?

Llegir llibres cada dia? Llegir-ne 20, 30, 40 a l’any? Llegir novel·la i poesia? Llegir qualsevol text en qualsevol format independentment de la seua qualitat? Llegir per entreteniment? O per feina? O potser seria l’ús de la lectura com activitat normal? Pararem atenció en les xifres on apareixen els resultats de cada sexe.

1. Les dones valencianes lligen més llibres que els homes (dones 71,3% i homes 66,4%), lligen més revistes (dones 41,0% i homes 26,7%), lligen més xarxes socials (dones 52,8% i homes 46,6%). Els homes lligen més premsa, blogs, fòrums, webs i còmics. Altres estudis sobre usos culturals afirmen també una major participació cultural de les dones en teatre, cinema, concerts musicals o visites a museus, (Indicadores y Estadísticas Culturales vinculados al libro y desgloses por sexo, Ministerio de Cultura y Deporte, abril 2021; i Enquesta de la DGL sobre Consum Cultural Autonòmic dirigit pel professor Antonio Ariño febrer de 2019).

2. Les dones lligen més llibres per oci o entreteniment, els homes superen a les dones en lectura vinculada al món professional. El 68% de dones, llig almenys una vegada al trimestre (homes 61,2%). El 55,50% almenys una vegada a la setmana (homes 49,6%). Pel que fa a No lectors de llibres, un 32,0% de dones no llig mai o quasi mai, (d’homes en són el 38,8%). Una xifra preocupant tenint en compte que índex d’alfabetització supera el 97,0% . Existeix una relació directa entre l’índex lector i el nivell d’estudis de la població, especialment en la lectura de llibres, diaris i continguts d’internet. La falta de temps és el motiu principal per no llegir, especialment entre la població de 35 a 54 anys.

Quina actitud tenim les dones davant dels llibres i la lectura? El comportament lector de les dones podem relacionar-lo amb els usos de la tecnologia? És distint en les valencianes? O s’assembla al de la resta d’espanyoles o d’europees? Influeixen les polítiques educatives, culturals i econòmiques?

3. Les dones perceben la lectura com una activitat emocionant i estimulant (88,5%) que ajuda a ser més feliços (79,30%) i que requereix un esforç i concentració que no tenen en el dia a dia (52,40%). Els darrers 10 anys la lectura digital ha augmentat el 25,0%: el 74,7% de dones són lectores en format digital (80,7% homes) el 30,4% de dones lligen llibres en digital (homes 29,2%), el 8,8% de dones van descarregar el llibre d’internet (10,10% d’homes).

Totes i tots som iguals davant la lectura d’un llibre. No importa l’edat, ni la condició social, ni el sexe, només ens cal el coneixement dels codis lingüístics. Arribat aquest punt fer una mirada retrospectiva ens servirà per interrogar-nos col·lectivament i, potser, entendre com hem arribat fins ací.

La lectura és una activitat practicada per la humanitat des de fa segles amb múltiples significats: instrument de poder, font de saviesa, o simplement una finestra a la imaginació. Podem afirmar que la lectura ha tingut històricament un significat especial i diferent en funció del sexe?

Les dones han estat durant segles allunyades d’allò públic, del món exterior. Un món que se’ls revelava a través dels llibres, convertint-los en instrument de coneixement i gaudi. L’alfabetització femenina ha estat un procés lent, dones víctimes d’una educació rígida que les apartava dels llibres. És amb la industrialització i l’aparició de la burgesia al segle XIX quan augmenten les oportunitats educatives de les dones i el llibre es converteix en un objecte valuós per a elles. Fins aquell moment només les aristòcrates i religioses havien tingut accés al món de les lletres. Tot açò i més podria ajudar-nos a entendre el predomini de les dones com a lectores de llibres. Seria interessant analitzar altres aspectes com la seua projecció en la creació literària o l’augment continuat de càrrecs femenins en llocs de responsabilitat dins del sector del llibre.

4. Pel que fa a la situació actual de l’índex de lectura de les dones, la idea general és que lligen més que els homes en totes les franges d’edat fins arribar als 65 anys. Els resultats, en la majoria dels valors, són semblants a la mitjana estatal.

5. La matèria més venuda entre les dones és la literatura (60,9% novel·la i conte). Destaquen en gèneres de creació literària com: Novel·la Romàntica, Clàssica, Costumista. Els homes superen els índex en gèneres com: Novel·la històrica, d’Aventures i de Ciència Ficció. Podem concloure que el realisme és propi de les dones a l’hora de llegir? La novel·la romàntica o Chick-Lit és el gènere més llegit, almenys entre dones joves. Per què? ¿Potser per la curiositat de conèixer altres realitats i viure-les d’una manera empàtica? Part del sector literari considera el gènere romàntic com “literatura menor”. ¿Podríem parlar d’enveja donades les altíssimes xifres de vendes i l’adaptació dels llibres al món audiovisual? L’oferta condiciona la demanda?

A l’Ara.cat 14.02.21, deia Núria Juanico Llumà “La llista Forbes no enganya: la novel·la romàntica és un filó que ha convertit en multimilionàries autores com Nora Roberts, Danielle Steel, Janet Evanovich i Robyn Carr. Aquest gènere s’ha consolidat al mercat com un dels més demanats sobretot entre lectores, i és habitual que entre el rànquing dels més venuts hi apareguin de manera recurrent títols de novel·la romàntica. Julia Quinn i la saga dels Bridgerton. Un dels últims fenòmens a l’Estat és l’escriptora valenciana Elísabet Benavent, que va començar autopublicant-se a Amazon fins que va saltar a l’editorial Suma de Letras. Des d’aleshores ha escrit una vintena de llibres que han venut centenars de milers d’exemplars. Benavent exemplifica l’interès massiu per les històries de dones del segle XXI a la recerca de l’amor. Ara bé, el seu èxit, com també el d’altres escriptores en castellà, delata l’absència absoluta de novel·les romàntiques d’autores catalanes que escriguin en català. A què es deu aquest buit?”.

Enllaçant amb la darrera reflexió de Núria Juanico i continuant amb el baròmetre vull parar l’atenció en el tema lingüístic.

Quina és la llengua preferida per les dones a l’hora de llegir llibres?

6. Lectura en valencià, habitual+ocasional 44,4% dones (49,4% homes). De manera habitual 1,6% dones (4,2% homes).

Davant la pregunta, “Si poguera triar, en quin idioma preferiria llegir els llibres”?

7. El 5,3% de dones ho faria en valencià (8,9% d’homes). El 48,3% diu llegir en castellà perquè és més fàcil, el 6,4% diu alternar els idiomes (en ascens). Permeteu-me aportar les dades del baròmetre de Catalunya en 2018: el 34,30% lectura habitual en català (dones el 30,20%, homes el 32,9%), el 81,30% lectura habitual+ocasional.

Pel que fa a la nostra llengua: tenim molt de camí per créixer, per augmentar l’ús social, per prestigiar-la, per incloure-la com a requisit en els plans lectors educatius, per incentivar l’accés a la literatura en tots els gèneres i formats. Sobretot tenim una assignatura pendent: la creació d’un mercat únic imprescindible, si volem avançar en la normalitat que per dret té el valencià com a llengua oficial. Una política lingüística basada en la demanda té el perill d’eximir de responsabilitat social a aquells que lideren les polítiques culturals i sociolingüístiques. Pel que fa als hàbits lectors també tenim camí per créixer. ¿Com es podria reduir el percentatge del 32% de dones que no llig mai? ¿Es podria incrementar l’oferta docent en formació literària en compte de deixar-la en mans del voluntarisme a l’hora de triar o no una optativa? ¿Incentivant els clubs de lectura en totes les franges d’edat? ¿Garantint la diversitat de gèneres i lingüística en les dotacions de biblioteques escolars i biblioteques públiques? ¿Explorant noves eines digitals i nous prescriptors com els booktokers que a través de plataformes com TiKToK, YouTube, etc parlen de llibres? Un exemple és la jove argentina Almendra Veiga @almendrada.books, en poc més d’un any s’ha convertit en un fenomen de masses amb 734.000 persones que la segueixen en TikTok des d’on parla de llibres. En paraules de Joan Fuster “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.