Joan Seguí, director de L'ETNO: "La supervivència dels museus en el futur passa per ser proactius"

El centre valencià, triat Museu Europeu de l'Any, aposta per un camí "desinhibit" per a portar l'activitat "més enllà de les sales"

El director del Museu Valencià d'Etnologia (L'ETNO), Joan Seguí, en l'entrevista amb Europa Press.

El director del Museu Valencià d'Etnologia (L'ETNO), Joan Seguí, en l'entrevista amb Europa Press. / JORGE GIL/EUROPA PRESS

EP

La supervivència dels museus en el futur passa per ser "proactius" perquè, "tot i que és molt important, només conservant patrimoni igual no hi ha prou". Aquesta és la impressió de Joan Seguí, director del Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO, que ha sigut reconegut com a Museu Europeu de l'Any.

El centre valencià, creat el 1982 per Joan Francesc Mira, celebra coronat amb aquest reconeixement internacional el Dia dels Museus, que es commemora demà dijous, 18 de maig, en aquesta ocasió amb el lema 'Sostenibilitat i benestar'. "El lema d'enguany és fantàstic i demostra que els professionals dels museus volen estar al dia. Tots els museus estem plantejant-nos la sostenibilitat tant en les maneres de gestionar com en la forma de proposar discursos que parlen de la qüestió. D'altra banda, el benestar és fonamental i per açò creiem fermament que els museus han de conservar, estudiar i difondre patrimoni, però sobretot han de ser proactius en la utilització d'eixe patrimoni més enllà de les pròpies sales", assegura Seguí. "La supervivència dels museus en el futur serà eixa perquè només conservant patrimoni, que és molt important, igual no hi ha prou i caldrà ser més proactius perquè els diners que se'ns aporte revertisquen en la societat", afig.

L'ETNO acaba d'aconseguir el premi de Museu Europeu que atorga el Fòrum Europeu de Museus. Els EMYA (European Museum of theYear Award) són els més coneguts reconeixements a la qualitat dels museus europeus, des de la seua primera edició el 1977. El guardó ha sigut avalat pel projecte expositiu 'No és fàcil ser valenciana/No és fàcil ser valencià', una aposta que descriu un diàleg entre allò global i allò local vinculat a la cultura tradicional i popular valenciana. "El que els visitants trobaran al nostre museu són 1.500 metres lineals de cultura tradicional i popular valenciana. El patrimoni que gestionem a L'ETNO és molt variat, ja que té peces de caràcter rural i urbà, però la proposta que fem és, a partir d'açò, interpel·lar al visitant sobre qüestions de hui, no quedar-nos en la part descriptiva, sinó proposar una anàlisi, una reflexió", explica el responsable de la institució cultural.

"Parlar de cultura popular valenciana posant-te unes ulleres de veure que puguen ser més universals".

Incidix que l'equip del museu valencià "sempre ha tingut clara la combinació encertada entre allò local i allò global; parlar de cultura popular valenciana posant-te unes ulleres de veure que puguen ser més universals".

Vent a favor

Creu que "el vent dels museus actuals bufa a favor d'institucions com a L'ETNO, ja que no tenim grandíssimes col·leccions que permeten que el visitant vinga solament perquè vol veure una cosa determinada, sinó que el que proposem és una sèrie d'accions que ajuden a interpel·lar al visitant i són proactives, sempre de participació". Seguí creu que l'espai que dirigeix "ací té més avantatge", ja que els seus fons s'assortixen d'objectes quotidians. "La gent els reconeix de seguida. Jo sempre dic una mica de broma que una de les frases més escoltades en aquest museu és 'la meua iaia té un com aquest'. Per tant, eixe és un punt de partida molt positiu", assevera.

A més, el museu expandeix la seua acció i entra "molt decididament" en qüestions socials i, fins i tot, de salut. Un exemple ho constitueix els tallers en què es treballa amb malalts d'Alzheimer aprofitant que té col·leccions "que la gent recorda i identifica". "En aquest sentit, L'ETNO és un museu molt desinhibit a l'hora de començar nous camins", sosté. Però, a més de convidar els valencians a qüestionar-se i (re)conéixer-se en una exposició "no sempre benpensant", el recorregut expositiu que es proposa aspira que la gent que vé de fora i que no té coneixements previs vullga aprendre més sobre la cultura valenciana. "Això seria una fita espectacular", subratlla Joan Seguí.

La institució valenciana disposa d'un pressupost allunyat de museus suïssos i alemanys que també eren finalistes en els EMYA

Malgrat que la institució valenciana disposa d'un pressupost allunyat de museus suïssos i alemanys que també eren finalistes en els EMYA, el director creu que L'ETNO "no pot queixar-se" del suport que ha rebut històricament de la Diputació de València, institució de la qual depèn. "Hem tingut moments més difícils, altres millors, però se'ns ha recolzat i se'ns ha donat un pressupost. Sempre es pot millorar, però ha sigut suficient per a poder treballar i per açò hem arribat ací", diu Seguí, qui llança una reivindicació en el nom de totes les institucions culturals com L'ETNO: "Podem ser un exemple que, si hi ha un interés per part de la classe política, de la classe gestora, i et posen els mínims mitjans, es pot arribar a llocs molt interessants".

"Al final és el públic, el ciutadà o la ciutadana, qui acaba guanyant. De segur que la gent s'ha portat alegria que un dels seus museus siga considerat el Museu Europeu de l'Any pel treball ben fet. Això ens afecta a tots com a societat", ha conclòs.