Nico Martínez, l´impuls del vent

R.V.M., València.

«El vent bufa per on vol» deia Sant Pau. I Nico Martínez, mallorquí, ha seguit des de que començà a aprendre fotografia un impossible, capturar l´impuls del vent. Veles e vent és una exposició de fotografies a la Fundació Chirivella-Soriano(Palau Joan de Valeriola) que mostren aquesta passió que el domina, convertida en ofici al servei de la Copa de l´Amèrica, la Copa del Rei o la Copa de la Reina Sofia, i tantes altres competicions.

Aquesta mostra reuneix 53 instantànies, però ell en feu una selecció molt més gran, a partir de la qual, Josep Lluís Giner va fer la tria. Però al damunt de tot cal assenyalar que sense les idees que portaren a combinar les fotografies sobre paper, sobre veles o les projeccions, no resultaria tan espectacular, donada la varietat de recursos que han emprat, i la creació així de ritmes, i ambients diferents. També cal remarcar la videoinstal·lació de Ramon Blanquer, per l´ús que en fa de la música, el ritme i el recurs al zoom sobre les fotos de Martínez. I l´ú de les algues per a perfumar les sales: fa olor a mar.

«És la primera individual que faig» va declarar Nico Martínez ahir a la presentació de la seua exposició. També va dir que ell no sap rebutjar cap foto, perque totes tenen alguna cosa d´interessant. Quan utilitza el motor en fa 5.000 d´un cop. També utilitza altres aparells per a fer fotografies subaquàtiques. «Cal un aparell estanc per a instal·lar-lo arran d´aigua i poder captar així unes imatges diferents» va dir ahir a València.

El que ha interessat a Martínez sempre és el moviment, però això que al cinema és més fàcil, a la fotografía és pura metafísica.

Al llarg dels anys s´ha mantingut fidel a la temàtica, sota el signe de l´aigua, malgrat que moltes vegades ha tornat xop de l´excursió marina i d´altres quasi ha caigut d´un helicòpter, com va recordar ahir.

Anècdotes que empalideixen al costat de la quantitat i qualitat de personatges que ha fotografiat i coneix bé, com ara el Rei, el qual li té una tracte de deferència sempre, guanyat a base de coincidir al llarg d´anys amb ell. I també, per haver estat amb la Infanta Cristina al veler Azur. I com diu ell, per la discreció, demostrada, car mai no li ha interessat la premsa del cor i no ha fet fotos per a revistes d´aquesta mena. Ell sempre ha treballat per a revistes esportives i mai no havia pensat que fóra un art. Això si, cada cop, més preocupat per fer-les millor i per trobar el punt de vista escaient per tenir la foto bona. Car tot depen «de conèixer bé l´esport i de col·locar-te al lloc més escaient». I així pot obtenir aquestes fotografies sobre el plaer de practicar la vela.

Cadascú pot tenir unes preferències, un sol ponent, una vista de Saint-Tropez, un paisatge idíl·lic de Mallorca, des del cel, l´illa de Cabrera-la història de la qual coneix bé-, o aquest xicot agafat al pal, com si anés a botar amb la pèrtiga...