La gesta de les cinc pescadores del Palmar es fa teatre amb «El pes de l’aigua»

El Abrazo de la China de Russafa acull aquest diumenge a les 12.00 hores la presentació d’"El pes de l’aigua", el text teatral amb el qual l’actor i dramaturg Manuel Maestro va guanyar en 2023 el premi Ciutat de Sagunt.

En 1994, cinc veïnes del Palmar sol·licitaran entrar en la Comunitat de Pescadors, que es regia per les seues pròpies i centenàries normes consuetudinàries i que només admetia els homes fills de pescadors. La Comunitat es va negar a admetre a les cinc dones, que van iniciar un procés judicial al·legant la infracció del dret d’igualtat constitucional i no-discriminació per raó de sexe.

El pes de l’aigua s’endinsa en les conseqüències de la lluita que una dona, filla de pescador, Petra, emprén per a aconseguir pertànyer a la Comunitat de Pescadors.

«Va ser el 2019 que segurament vaig llegir o vore alguna notícia i em vaig adonar que realment coneixia molt poc o de manera molt fragmentada i superficial tot el que va passar -recorda Maestro-. Quan vaig començar a investigar, a banda de sorprendre’m molt amb tot el que anava descobrint, se’m va encendre eixa flama que, de tant en tant, t’avisa que darrere hi pot haver una bona història. I quan vaig tindre l’oportunitat de conéixer i entrevistar a aquestes dones, vaig decidir que sí, que hi havia història».

Elena Marco i Carmen Serrano

Dues de les dones que varen viure aquella història, Elena Marco i Carmen Serrano, estaran diumenge amb Maestro en la presentació del text. «Crec que van ser pioneres en la lluita feminista -diu sobre elles i les seues companyes el dramaturg de Quart de Poblet-. Hem de pensar que van començar tot fa quasi 30 anys, i eren altres temps. Van ser 14 anys de lluita. Actualment, potser no haguera sigut tan dramàtic, o potser sí. Encara hi queden reductes que fan de la tradició una excusa per no avançar quant a feminisme i igualtat. Pense que hauria de conéixer-se més la seua història, o més en profunditat. Són o haurien de ser un referent».

Per a recrear teatralment la lluita d’estes cinc dones i les seues conseqüències -«en l’àmbit personal va ser prou dur per a elles» -destaca Maestro-. Pensa en un poble tan xicotet on tots es coneixen i són familiars, la divisió de postures va trencar moltes relacions i la convivència-, l’autor va «buscar i llegir tota la informació que vaig trobar en internet, dels diaris, llibres, tesis...». 

Entrevistes directes

«Però per a mi -afegeix- el més important va ser conéixer-les i poder entrevistar-les per a descobrir realment que darrere d’esta lluita judicial i social hi havia unes dones amb una gran capacitat de resiliència i amb unes històries personals molt fortes amb relació al fet».

Tot això li va convèncer a Maestro que dramàticament per a un text teatral era molt bon material. «El que seria ideal és que acabara fent-se realitat dalt d’un escenari -explica-. Crec, en este cas, és el millor espill perquè estos personatges cobren vida i arriben a l’espectador. Hi ha parts que estan pensades perquè siguen purament teatrals i que tinga eixa força que arriba a l’espectador en el pati de butaques. En novel·la o cine o tv, seria un altre codi, però segur que també tindria la força que desprenen les seues protagonistes».

Suscríbete para seguir leyendo