Síguenos en redes sociales:

De mar a terra

Vicent Josep Escartí

No fa massa que, remirant uns papers, em vaig detindre en una relació del capità Alonso de Contreras, cavaller de l´hàbit de Sant Joan i madrileny de naixement, el qual, al seu Discurso de mi vida —que inclou les seus aventures de soldat, etc., des del 1595 fins al 1630—, afegeix, a manera d´apèndix, un «Derrotero universal» que conté dades molt tècniques —entenent aquest mot en l´accepció àmplia i ajustada a l´època— sobre la navegació per tota la Mediterrània.

En aquest text el capità Contreras passa per les costes valenciane i es mira les nostres terres, des de la mar, cosa que resulta, si més no, curiosa: a la «Isla de Santa Pola» ens diu que «esta isla es baja… por la banda de fuera sale un arrecife». I encara apunta: «pásase por entre la isla y tierra firme y no se han de llegar mucho a tierra porque hay unas capas de alga que salen a la mar tres, dos, cuatro cuerpos, de agua, de galera». D´Alacant diu que té «una alcazaba en alto, a modo de la de Málaga, sinó que es más alta; tiene buen puerto y tenedor, por cuanto llama la tierra los vientos; tiene muelle por donde se cargan las lanas…». I diu, també: «a la banda de poniente de Alicante están unos secanos que dentro de ellos… se entra con las galeras, que se llama el Baber: es puerto seguro en todos tiempos; frontero están los güertos donde se toma agua».

Passa després per Benidorm, Altea, el cap de Sant Antoni, Dénia, que «tiene muy mala entrada, porque hay secanos», Cullera, València, Morvedre, Castelló, Peníscola —«desde la costa parece a manera de isla; en lo alto está el lugar, que es muy buena fuerza»—, Vinaròs o Benicarló, entre altres punts de la nostra geografia. Fins i tot parla de «Los Monculibretes» —les Columbretes—, de les quals diu, només, que són «tres islas deshabitadas».

Tot i la nuesa dels mots de Contreras, la visió de les terres valencianes des del mar fa una sensació certament diferent d´aquelles altres relacions on els viatgers van per terra. És una visió llunyana. I és que, potser, des de la mar tot es veu així.

vicent.j.escarti@uv.es

Pulsa para ver más contenido para ti