Llocs, personatges i història a l'obra de Josep Lozano

Els llocs, els personatges i els moments històrics de l'obra de Josep Lozano. Són les tres vessants del treball de l'autor d'Alginet que es van analitzar ahir a la taula redona organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb motiu de la VII Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals, celebrada a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, que enguany versa sobre Lozano.

L'acte, que va ser moderat pel professor de la Universitat Jaime I de Castelló (UJI) i membre de l'AVL Lluís Meseguer, va comptar amb la participació d'Alexandre Bataller (UV), Adolf Piquer (UJI) i Vicent Escartí (UV), i es va emmarcar dins d'una jornada de diferents exposicions i conferències de la mà d'altres experts literaris com Josep Palomero (AVL), Vicent Borràs, Àlan Greus, María Jesús Francés (IES Jaime de Sant-Àngel), Juan Miguel Ribera (UCM), Vicent Salvador (UJI), Àlex Broch (URV, IT), Enric Balaguer (UA), Àlex Susanna, Joan Borja o el mateix escriptor objecte de la convenció, Josep Lozano.

Bataller va fer un recorregut per numerosos espais valencians pels quals han transcorregut les novel·les i les poesies de Lozano, per tal de fer una proposta de ruta literària de l'autor riberenc. Uns llocs que, segons Bataller, creen emocions per estar vinculats a les històries de l'escriptor.

Així, Bataller destaca tres localitats i dos espais naturals: Alginet -d'on és Lozano-, Llombai, València, l'Albufera i el Xúquer. Per exemple, segons la seua anàlisi, a Alginet hi ha llocs emblemàtics d'obres com Històries marginals, Ribera o el poema Al meu campanar com són l'esglèsia de Sant Antoni Abat, la séquia, el Bar del Dimoni, el Bar Montecarlo, el carrer Ausiàs March, el carrer Sant Antoni, la plaça de l'Ajuntament, la séquia de l'Assarb o la Casa Fardatxo, al barranc dels Algadins. De la mateixa manera, a Llombai destaquen la Torre d'Alèdua i l'antic convent de la Santa Creu, que apareixen a El Mut de la Campana.

Mentrestant, els llocs a visitar per tal de conéixer millor l'obra de Lozano es multipliquen a València, on per eixemple, es fa referència en Crim de Germania a Sant Miquels dels Reis, el jardí de Vivers, l'Albereda, el Pont de la Mar, el carrer Comèdies, el carrer Navellos, la plaça de Sant Agustí, les Torres de Quart, la plaça del Mercat o l'Alqueria de Barberà de Campanar -que ja va ser derruïda-; o al convent de Sant Domènec a El Mut de la Campana; i fins i tot espais més lúdics com el Café Arana, el Bar Bomba o Radio City, a Ribera.

Bataller també destaca la significància al treball de Lozano d'espais naturals com el Lluent o el Tancat de la Pipa de l'Albufera a L'Albufera. Palus Naccararum, o el curs de la séquia Reial des d'Antella a l'obra Xúquer.

I una vegada coneguts els llocs on es respira l'obra de Lozano, Adof Piquer es va endinsar en els seus personatges, concretament en aquells que representen la marginalitat dins dels contextos socials que reprodueix l'escriptor d'Alginet. Per a això, Piquer fa una proposta d'estereotipus d'estos personatges on figuren el morisc (Felip Gusman o Jaume d'Alatars), el boig que diu sempre la veritat (la Monya), l'alcoholic (l'Andreu), l'homosexual (Mossèn Adrià), la bagassa o la bruixa (Corbina).

Segons infereix Piquer, es tracta d'una série de personatges els quals Lozano tracta des d'una perspectiva interna que canvia la imatge històrica que hi ha sobre ells. D'eixa manera, l'autor aconseguix renovar l'òptica del lector, qui com a mínim dubta sobre eixos determinats pensaments doxals que sempre li han contat.

Història a «Crim de Germania»

Per últim, Vicent Escartí es va centrar en una única obra de Lozano, Crim de Germania, per a abordar la vessant més històrica del seu treball. Segons afirma Escartí, esta novel·la significa «un trencament, un inici, la incorporació a la contemporaneïtat de la narrativa valenciana i, encara, una forma de superar, també, el complex d'inferioritat que en molts casos encara plana sobre els valencians -a qui els sembla que és més important una cosa, si la situen a Madrid o a Nova York, que si passa a Morella o a Oriola». Així, recorda que Crim de Germania s'ocupa d'un moment «clau» de la història dels valencians: «un moment tan fonamental que, a la llarga, seria definitu en la història del nostre País». Es tracta de la revolta agermanada, la Guerra de les Germanies (1519-1522), la qual retracta Lozano d'una manera que, segons Escartí, «passarà a la història de la narrativa dels valencians».