Quatre dècades de Moros i Cristians Perolers

Ahir s'acompliren quatre dècades de l'inici de les desfilades de Moros i Cristians Perolers que cada any tenen lloc a Alaquàs. Així, la festa -que actualment mobilitza vora un miler de participants i acompanyants distribuïts en 33 filaes, 16 mores i 17 cristianes- començà el 2 de setembre de 1979 amb dues comparses mores integrades per 26 persones: 14 hòmens -Antoni Castro, Pep Ferrer, Manolo Guasp, Ximo Llorenç, Manolo López, Pep Martínez, Quico Moret, Jesús Ortí, Rafa Palop, Paco Pons, Pep el Rúbio, Quique Sanmartín, Jesús Villa i Joano Mislata, que féu de capità- i 12 dones -Cecília, Maria i Mati Alòs, Lucinda Chulià, Maria Ferrer, Roser Martínez, Teresa Martínez, Maruja Navarro, Paqui Palop, Amparo Sanchis, Xima Soriano i Empar Miralles, que exercí com a capitana.

Amb tot, l'origen dels Moros i Cristians Perolers s'ha de situar quatre mesos abans al municipi de Muro d'Alcoi. Concretament, en maig d'aquell any quan, gràcies a les amistats que hi tenien els germans Pep i Maria Ferrer, una vintena de persones viatjaren fins a la comarca del Comtat per a gaudir de les desfilades de moros i cristians que, des d'antic, s'hi celebren. I foren tanta la intensitat i l'emoció amb què varen viure aquella festa que decidiren traslladar-la al seu poble.

Per a entendre millor el naixement de la festivitat, cal tindre en compte que ens situem en una època d'intensos canvis socials i polítics. I que entre els motius que impulsaren aquells alaquasers a «importar» les desfilades figuraven: el desig de renovar l'estil i l'ambient en què s'havien desenvolupat les festes majors durant el franquisme; no haver de «fer ús» del santoral local per a poder desfilar -molts dels protagonistes eren catòlics practicants i compromesos-; i ajudar a consolidar la democràcia local. De fet, cal recordar que, durant el mes d'abril, les eleccions municipals havien atorgat la victòria a la candidatura presentada pel PCE-PCPV i encapçalada per Albert Taberner. Ho resumeix d'una manera molt gràfica i expressiva Ximo Llorenç, quan afirma: «La festa de Moros i Cristians reunia totes les condicions: tots junts, muscle amb muscle, avançant de front al so d'una música nova».

Com a testimoni d'aquells dies d'esperança i empenta festiva, es conserva una magnífica fotografia realitzada a Muro. S'hi veuen la major part dels alaquasers que viatjaren fins al municipi del Comtat assajant una filà improvisada. En primer terme, Maria Ferrer, que fa de capitana, bat al vent una senyera. Immediatament darrere d'ella, agenollat, se situa Vicent Alòs. I a continuació, agafats del braç i convenientment organitzats, d'esquerra a dreta: Quique Sanmartín, Joano Mislata (que porta un turbant a l'estil de l'aiatol·là Khomeini), Paqui Palop, Pep i Tere Martínez, Maria i Cecília Alòs, Paco Pons i Quico Moret, que, com Sanmartín, aixeca el braç en senyal d'eufòria. És una imatge molt simbòlica que parla per si sola. I que explica com, per a iniciar un projecte que acabe convertint-se en central -els Moros i Cristians Perolers han assolit tanta entitat que, actualment, ocupen un cap de setmana en exclusiva-, calen ben poques coses, més enllà de bon humor, unitat d'acció i confiança en una il·lusió col·lectiva.