Les germanies i Anyés

Ara mateix en deuen ser molt pocs els qui s'aclamen al venerable Anyés per tal d'aconseguir algun favor, des del cel, a pesar que forma part del catàleg dels sants, beats i venerables de l'església catòlica. Però el seu nom no sembla ser massa recordat. Ni per les seues virtuts religioses ni per altres coses.

Joan Baptista Anyés va nàixer a València, el 1480, i va morir el 1553. Va ser teòleg, poeta i prosista en llatí i en valencià. De nissaga genovesa, estudià arts i teologia a la Universitat de València, i després d'ordenar-se, entrà al servei dels comtes d'Oliva. En contacte amb la noblesa regnícola, es posà del costat seu, durant les Germanies, tot i que era parent d'alguns dels dirigents revoltats: però segurament no sentia cap simpatia per ells o, almenys, no ho demostrava públicament. Entre altres coses perquè sembla que els seus interessos no eren la política ni la vida fàcil de la noblesa: va optar per una vida devota i de religiositat, tot dedicant-se a l'estudi de la Bíblia i dels pares de l'església. Intentà rebrate idees d' Erasme, però admirà Vives. Anyés va escriure, també en llatí, una Egloga in nativitate Christi, representada davant els ducs de Calàbria, i un tractat contra la conversió forçosa dels moriscos, a més d'unes vides de sants, en valencià, per captar devocions.

Però el seu escrit més intressant són les nombroses Apologiae, en vers i amb comentaris en prosa, d'estil artificiós, les quals van ser traduïdes fa pocs anys per Martí Duran i Mateu. Publicades a València, el 1543 i, a banda d'algunes peces de circumstàncies, en la major part del text, Anyés s'ocupa de les Germanies: relata les actuacions dels cavallers i dels ciutadans honrats contra els agermanats, tot posant especial èmfasi a fer aparéixer els seus protectors, els Centelles, que pagaven l'edició. També explica les accions del marqués de Cenete, i la seua victòria sobre Vicent Peris, cap dels agermanats. Per últim, cal assenyalar que hi apareix una "apologia de les aus", on recull informació erudita: les aus, segurament, són usades com una metàfora per fer un hipotètic discurs proagermanat. Però, no està massa clar. Calia parlar, en aquell temps, de manera críptica. Com ara, de vegades, quan encara estem en un any que hauria de recordar les Germanies i el passarem entre pandèmies -com la pesta del 1519- i reis que deixen la península -com quan Carles I se n'anà coronar-se emperador. (Se m'acudeixen jocs de paraules fàcils, però els deixe a la discreció del lector. Amb pardalots inclosos).