El ratolí de "The Crown"

La meua terapeuta em posa cara la tele a veure sèries segons li explique com vaig. En una setmana m’ha receptat «Gambito de dama» i «The Crown». No recorde quina malifeta vaig contar-li perquè m’omplirà el cap de moviments d’escacs. Jugava de jove, a casa i l’institut, nivell elemental. Després quan els meus fills eren menuts, aquelles crec que van ser les últimes partides. Ara no puc llevar-me del cap l’obertura 1.d4 d5 2.c4. És més, per culpa d’Anya Taylor-Joy quan em fique al llit mire fixament al sostre per a veure si es manifesta la combinació de l’euromilions. Una nit vaig veure fins a tres números clars, els apuntí a la tauleta de nit esperant la resta, però estiguí tota la nit en vela. La narració audiovisual m’ha portat al llibre original ‘The Queen’s Gambit’ de Walter Tevis, un correcte escriptor de factoria. Però quan estava amb la ‘queen’ una altra reina m’ha aquietat. La teràpia «The Crown» va ser després de parlar de política domèstica, culpa meua. Així que allà vaig posar tots els meus sentits, esperant l’arribada de la Thatcher autèntica i sobretot Diana Spencer. Passats el primer i segons capítols de la quarta temporada amb més pena que glòria, just a l’inici del tercer -«Fairytale»- em diu: «has vist el ratolí?». Què?, vaig contestar espantat, sense saber si era una vacil·lada psicoanalítica. «De debò, ha eixit un ratolí corrent per la catifa, tot just a peus de la reina...». Donada la meua incredulitat, i per demostrar-lo va tirar enrere... i eureka! Cert! Quan les dones més importants en la vida del príncep de Gal·les -mare, iaia, tia, germana i muller actual- estan esperant la telefonada per confirmar si s’havia atrevit a demanar noces a la que més tard seria la princesa del poble, a l’estança més noble de l’escocés Castell de Balmoral es veu un menut ratolí com entra en escena a la part inferior de la imatge i ràpidament desapareix. Són dècimes de segons, però els assegure que és així. Facen la prova. Si no tenia prou d’estar pendent dels moviments somnàmbuls de l’atzar, ara només pare de donar-li voltes a què significa la sobtada aparició del rosegador. Serà un presagi sobre el futur de la monarquia britànica? O un homenatge a l’Any de la Rata xinés, el 2020? Ves a saber...