La muixeranga rebrota en la Safor

Ha rebrotat i ho ha fet amb força. Amb aquest lema o idea la Safor reprenia el passat dissabte 2 d’octubre l’activitat després de quasi 19 mesos sense traure la faixa de la motxilla. El repte no era fàcil. Fa sols uns dies que la Conselleria de Salut ha donat llum verda (o groga) a l’activitat muixeranguera, una de les últimes que encara romania fora dels protocols sanitaris de la nova normalitat, quasi oblidada.

Però la Fira i Festes de Gandia és la data tradicional de la Diada dels de la Safor i era el moment de tornar a les places. Sense pinyes ni torres pretensioses, però amb la mateixa passió de sempre les camises morades van eixir per fi. Una cercavila i dos places, xicalla que ja no ho és tant i troncs que quasi no recordaven com era allò de pujar i traure gepa. Però diuen que «quien tuvo, retuvo», i en això, la Safor és experta. Perquè s’ha alçat més d’una vegada al llarg dels anys, quan semblava que poc recorregut li quedava.

La colla va eixir a plaça amb la responsabilitat de fer una bona actuació, dins les possibilitats, clar està. El món muixeranguer anava a estar pendent de la primera actuació post covid, i ho sabien. De fet, algun company i companya d’altres colles fins i tot van voler viure en persona aquell moment. Hi havia la responsabilitat de donar la imatge pública que també la muixeranga és segura. La colla eixia a plaça amb els nervis previs a cada presentació, multiplicats per la falta de costum. I eixia ansiosa per veure si la gent la recordava. Mirant als ulls a qualsevol dels muixeranguers, s’entenia que no volien fallar a ningú, però sobretot, no es volíem fallar a ells mateix.

Com a prèvia a l’actuació, van presentar el nou Ball de Bastons, amb la Polca d’Ours. A principis d’estiu, un grup de la colla va començar a quedar amb la idea de muntar també una dansa com a complement de la muixeranga i, perquè no dir-ho, com a excusa per retrobar-se i començar a calfar motors mentre seguien esperant impacients la retornada al muntatge de les torres. Al final van eixir dos quadres de 8 balladores i balladors que, sens dubte, ja formen part del particular catàleg de la colla.

Seguidament, amb tan sols dos assajos, a l’enyorat toc de dolçaina i tabal i un silenci tens entre els membres de la colla, es van alçar les dos primeres figures simultànies, ambues de tres alçades sense pinya. Una torreta deconstruida en dos fases, d’una banda la base i dos pisos més, i el remat per l’altra. Sens dubte, a més d’un li venia a la memòria les primeres actuacions d’esta colla, ara fa quasi 20 anys. En una segona ronda, es va fer un Alcoianet que tornava al repertori i un altre remat amb xiqueta que estrenava plaça.

En cercavila discreta van arribar a la plaça Major. Un altre ball de bastons i un enorme retaule de pilars de dos saludava a la gent que, fidel com sempre, esperava amb ulls oberts i els aplaudiments preparats. El moment final de totes les actuacions és sempre especial. Una gran figura, que enguany semblava un repte impensable (o no tant). Motivades com mai, bastiren una base sòlida, un tronc amb memòria i tècnica i un xiquet valent com ell a soles, i com a colofó van anar a per les quatre alçades. Torreta neta aconseguida, amb una pinya ajupida i atenta que va donar el suport en el moment exacte, una confiança que per segons faltava, per tocar el cel de nou. Més que mai, els morats van FER PINYA, lletres gravades a foc a la seua pell.

«Uf, quina barreja de sentiments», «He sentit sensacions que no havia tingut mai. Brutal». Paraules així se sentien a peu de plaça acabada ja l’actuació de la Diada. És una bona descripció del que se va veure i viure a aquella plaça.

La Safor ja ha arrancat, i ho ha amb motivació extra encarant ja el que serà el seu 20 aniversari durant 2022. Peró els locals ja s’han obert, i les faixes tornen a enrotllar-se. Esteu a punt? Amunt!

dènou mesos després. 1 Les dues figures simultànies de tres alçades sense pinya dels morats de la Muixeranga de la Safor.

2 El nou Balls de Bastons amb la Polca d’Ours. F