El TEM o els traumes entre els supervivents d’un incendi

El TEM es converteix en un bosc habitat per quatre homes, dues dones i un bebé el pròxim 1 d’abril. El grup ha acudit d’excursió. Es tracta de gent bella, rica i creativa. Pulles cíniques i el perenne joc de l’amor i la distància «Animal negre tristesa», escrita per la dramaturga alemanya Anja Hilling, han abandonat conscientment la ciutat per a veure què els ofereix una nit enmig de la naturalesa.

El director Julio Manrique ha convertit el text de partida en un bonic, terrible i estrany artefacte tràgic que ens mostra a un xicotet i privilegiat grup d’éssers humans que, amb la imprudència d’uns xiquets que juguen despreocupadament en l’ombra dels arbres, ignorant qualsevol perill, obrin les portes a l’infern.

Quan es desencadena un incendi abrasador, els excursionistes fugen i es dispersen en totes direccions. De sobte, l’única cosa important és salvar la pròpia vida. Després de la catàstrofe, els excursionistes han d’enfrontar-se a una deflagració tràgica que canviarà completament el seu futur. L’experiència de la por mortal, la soledat i la pròpia vulnerabilitat llança als supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar.

«És bonic eixir del teatre tocat, remogut, commogut. El que està mal és eixir indiferent», avança el seu director, Julio Manrique, conegut del gran públic pel seu paper de Cristòfor Colon en la sèrie «Isabel».

Com a director de teatre ha participat en muntatges escrits per David Mamet, Neil LaBute, Mark Ravenhill, Antón Chéjov, Bernard-Marie Koltès, Henrik Ibsen i Martin McDonagh, entre altres.

Anja Hilling és una de les més prestigioses dramaturgues contemporànies alemanyes. En el seu teatre preval la interacció entre el diàleg i la narració, sense abandonar els temes lligats a la crisi de la societat actual.

Sota un títol enigmàtic, la seua obra «Animal negre tristesa» no sols aspira a explicar una catàstrofe natural, sinó també la gestió dels traumes i la nostra responsabilitat respecte al món en el qual vivim. És una proposta dura i complexa, però construïda a partir d’un lèxic bell i poètic, on es verbalitzen les acotacions per a descriure tant els actes dels personatges com els seus pensaments.

El 14 d’abril aplegarà Begoña Tena i Patrícia Pardo amb «Viva», un monòleg on la protagonista, una dona immersa en una mudança, recorre etapes de la seua vida, des dels seus orígens en un barri de la perifèria de qualsevol ciutat de províncies en els anys 80, fins a la precarietat del seu present on el major temor és no poder encendre l’estufa.

La producció parla dels migrants, la pobresa, el descobriment de la vocació artística, el desig de la imaginació i l’epopeia i meravella d’aconseguir la màxima revolució diària: estar i sentir-se viva.

«Una dona que són moltes, molts. Personatges convençuts de lluitar contra les tiranies, exteriors i internes. Personatges que, malgrat tot, continuen rient. Una tragicomèdia on ella, ells, malgrat els inconvenients, les traves del destí i la violència estructural que els embolica… segueixen enamorats i apassionats amb la vida. En constant moviment, apàtrides, errants, uns personatges que es continuen preguntant… on està la llar?», detalla el teatre municipal.