Trencar i rompre, sense trencar ni rompre res

El verb «trencar» dona per a molt. El castellà “romper”, que és el seu equivalent en eixe idioma, també té unes quantes accepcions, però pense que en valencià trenquem més que «rompen» en castellà. I en la parla valenciana crec que també trenquem més que en altres variants d’esta llengua.

La coincidència de significats entre «trencar» i el castellà «romper» és abundant, i la similitud de sentits del nostre «trencar» entre les diverses variants del valencianocatalà és més gran encara. En primer lloc, els sentits coincidents entre el nostre «trencar» i el castellà «romper» poden ser els relatius a ‘rompre, destrossar, trossejar, desmembrar, destruir, fracturar’ i altres. També hi ha coincidència de «trencar» i «romper» en els trencaments de relacions, ja siguen d’amistat, familiars o d’amor o de parella.

També en el trencament de promeses, de compromisos, d’acords, coincidixen «trencar» i «romper». Però en esta llengua tenim trencats metafòrics, que no destruïxen res, com «trencar el dir», ‘interrompre a algú que parla’, «Perdona’m que et trenque el dir, però qui t’ha contat això?»; «trencar la mà», ‘adquirir una habilitat a força d’exercitar-la’, «Li he encomanat alguna faeneta en el taller per a que vaja trencant la mà»; «trencar el cor», ‘fer llàstima’, «Em trenca el cor saber que moren de fam tants xiquets» i altres sentits que en castellà no s’utilitza el verb «romper», sinó altres verbs, paraules o expressions, com «interrumpir/cortar el habla», «dar lástima», «partir el alma», «adquirir/coger destreza, experiencia».

Però en la parla valenciana tenim privativament alguns trencaments ben propis, com és el cas de ‘canviar de direcció una persona, un animal, un vehicle, un riu’, «Al segon carrer, trenques a l’esquerra i voràs la tenda que busques». La majoria dels diccionaris valencians principals definixen eixa trencada com a ‘canviar bruscament de direcció’, ‘canviar sobtadament de direcció’. Però Eugeni S. Reig, en el llibre Les nostres paraules, en l’entrada «trencar» es mostra disconforme amb eixa definició, perquè apunta que per a trencar a la dreta o a l’esquerra, a peu o en vehicle, el canvi direccional no es fa, necessàriament, de manera brusca, ni sobtada, simplement es fa girant a un costat o a un altre.

Crec que Eugeni S. Reig té raó, caldria revisar eixa definició. Encara més, l’exemple que posa el Diccionari Normatiu Valencià, en l’accepció corresponent és «Més avant, el riu trenca a la dreta». Com és ben sabut, els rius no giren ni torcen bruscament ni sobtadament. Les revoltes naturals dels rius són més prompte suaus o sinuoses, però no sobtoses ni imprevisibles. I trenquen a la dreta i a l’esquerra. Molt encertat, crec, l’exemple, però potser no tant la definició.

I un sinònim de «trencar» és «rompre», que en molts dels seus sentits coincidixen, però este últim verb té alguns significats que el singularitzen, sense destruir res. ‘Llaurar per primera vegada (una terra) per a posar-la en conreu’ és «rompre la terra». També ‘fer-se de dia’ és «rompre el dia» i també ‘posar-se a plorar’ és «rompre a plorar». I «Jo vinc d’un silenci que la gent romprà», com deia Raimon.