Carme Portaceli porta al Principal una «Terra Baixa» del segle XXI
El teatre de València acull una obra dirigida per la valenciana, que renova el clàssic d’Àngel Guimerà
![Un dels instants de la representació teatral. | LEVANTE-EMV](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/1e5051da-72d0-4dd9-8c25-4639ac2febaa_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
Un dels instants de la representació teatral. | LEVANTE-EMV / m.bouiali. valència
M.Bouiali
La directora valenciana Carme Portaceli porta al Teatre Principal de València una nova versió de Terra Baixa, el clàssic d’Àngel Guimerà produït pel Teatre Nacional de Catalunya. .
Esta reinterpretació del clàssic de la literatura valenciana —que podrà vore’s des de hui fins al diumenge— està protagonitzada per Pepo Blasco, Laura Conejero, Mohamed El Bouhali, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Mercè Mariné, Roser Pujol, Manel Sans, Kathy Sey i Anna Ycobalzeta. La versió corre a càrrec del dramaturg Pablo Ley, que convertix l’obra en un relat detectivesc i un thriller magnífic sobre la lluita de classes, una història de lluita i revolta, que inclou dos nous personatges: una periodista i un comissari.
Malgrat això, esta obra no «renuncia a l’essència d’este text universal», destaquen des de la Conselleria de Cultura. L’espectador se sitúa al segle XXI, a la Barcelona de l’anarquisme i en la investigació d’un crim: Manelic, un treballador, ha assassinat el seu amo, Sebastià, per a alliberar-se ell i també a Marta, en una espècie de crit de la classe obrera, doncs este teatre és, en bona part, una qüestió de lluita de classes, afirmen Portaceli i Ley.
Una mirada contemporània
Però Terra baixa pot definir-se de diverses maneres: és una mirada contemporània i trepidant que recorre del drama rural a la tragèdia romàntica; una història en la qual el bé triomfa sobre el mal, la virtut sobre el vici, la puresa de les muntanyes, prop del cel, sobre la mesquinesa de la terra baixa; o una representació de la Barcelona industrial i les seues misèries.
«Darrere del crim passional de Manelic batega clarament un drama social que, llegit des del segle XXI, anticipa la història del segle XX. El treballador s’enfronta a l’amo per a alliberar el seu futur. Segur que Guimerà pensava, a la seua manera, en la justícia social», expliquen Carme Portaceli i Pablo Ley. Portaceli és la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que anteriorment ha tingut també a Madrid.
- La Policía busca a un violador que atacó a una joven tumbada de noche en la playa del Cabanyal
- La C. Valenciana es la única autonomía que nunca ha llegado a la media en financiación desde 2002
- Rescatan a ocho personas junto al Pantalán del Port de Sagunt
- Alejandra Rubio desvela el nombre de su bebé (que no va a gustar a su madre)
- Alessandro Lequio rompe su silencio y habla abiertamente del problema de salud que padece: 'Me acaban de llegar los resultados
- Gabriela Guillén sorprende con una nueva maternidad y responde a una posible implicación de Bertín Osborne: 'Mi vida, sí
- Herida grave una monitora tras lanzarse desde una roca en el Pou Clar
- Habla la empresa que contrató a la médica 'borracha' en Castelló y estudia llevarla a juicio: 'Estamos muy avergonzados y es imperdonable