L’Arxiu Valencià del Disseny presenta La Nau una exposició en sobre el moble corbat

L’exposició reivindica aquesta part de la història valenciana a través del disseny industrial. 

Dones empaquetant mobles.

Dones empaquetant mobles. / Fotograma de la pel·licula de Ventura Feliu (1929)

El Centre Cultural de la Nau inaugurarà el dimarts a les 19 hores, l’exposició Estètica i raó. El moble corbat valencià i la modernització de l’hàbitat (de 1880 a 1936), que, organitzada per l’Arxiu Valencià del Disseny i la Fundació Caixa Vinaròs, mostra a través de més de mig centenar de peces (fins l’actualitat el major nombre de mobles d’aquesta època i estil exhibits a València) i diversos materials documentals i gràfics l’inici de la indústria valenciana del moble i el triomf de la modernització a Espanya, que vingué associada a la fabricació del moble corbat. L’exposició, que es podrà visitar a la Sala de Bigues fins al 21 de gener, reivindica aquesta part de la història valenciana a través del disseny industrial. 

Balancí

Balancí / Levante-emv

Comissariada per Xavier Giner, l’exposició mostra el gran moment que va viure València a través del moble corbat des de finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. Segons diuen ambdós comissaris, l’aparició del moble corbat va significar la transformació del taller tradicional d’ebenisteria en modernes fàbriques de producció seriada que donà lloc a la indústria valenciana del moble. I en segon lloc va suposar una transformació radical i completa de l’àmbit domèstic, ja que és el primer estil burgès que no pren les seues referències dels estils aristocràtics. El moble corbat va encarnar la modernització estètica en l’àmbit del mobiliari, de manera equivalent al modernisme en arquitectura. I finalment va suposar el triomf d’una certa racionalitat no sols en els aspectes constructiu i de producció, sinó també en l’estètic, en simplificar les línies, dotar de valor el buit, donar continuïtat a la línia i connectar amb els nous gustos, primer, de la burgesia urbana i, posteriorment, de les classes populars urbanes, que pogueren adquirir uns mobles de línies amables i lleugeres que dibuixaven siluetes que embellien els espais sense recarregar-los com ocorria amb el moble artesanal historicista. 

A més, el moble corbat valencià testimonia també el protagonisme de la dona, que emergeix com a força de treball en incorporar-se plenament a la seua fabricació i com a consumidora activa. L’èxit del moble corbat entre la burgesia i entre les classes populars urbanes dona compte d’aquest canvi del paper de la dona a la València del primer terç del segle XX.  

El moble corbat valencià, que tant d’èxit va tenir a Espanya en el primer terç del segle XX, és fruit d’una cultura material industrial importada d’Àustria-Hongria a la fi del segle XIX. La tècnica i els dissenys desenvolupats per Michael Thonet i els seus fills (Hermanos Thonet) van ser seguits per altres fabricants de moble de Viena, com Jacob & Josef Kohn e Hijos de D. G. Fischel, tots amb major o menor influencia en el moble valencià que va incorporar aquesta cultura material a través del port. 

Trona

Trona / Levante-emv

La tècnica del corbat aplicada a la fabricació de mobles consisteix a calfar mitjançant vapor les barres de fusta de faig massís serrades amb la longitud necessària. Eixides dels tancs de vapor, les barres s’introdueixen en motles metàl·lics per donar-los la forma desitjada. La fusta roman en el motle fins que s’asseca i es refreda, i conserva així la forma. Després les peces s’uneixen amb caragols sense encolar. 

A València, des que José Trobat dipositara la primera patent de corbat en 1880 van aparèixer diversos industrials en el sector, com ara Salvador Albacar, Ventura Feliu, Joaquín Lleó i Luis Suay, els quals impulsaren la gran expansió del moble corbat en els anys 20 i 30 fins a la fundació de La curvadora valenciana en 1935. Tot això va suposar en el seu moment un assaig de modernització reeixida en el sector del moble en el context social i econòmic de la València del moment. 

L’exposició s’organitza en deu seccions.