Toni Alcolea | editor

Lliris Picó: «Hi ha un llibre per a cada jove»

L’ autora guardonada amb el 43 Premi Enric Valor de narrativa juvenil reclama el fi de les lectures obligatòries

Lliris Picó: «Hi ha un llibre per a cada jove»

Lliris Picó: «Hi ha un llibre per a cada jove» / Gustavo Puerta

Gustavo Puerta

La professora universitària i autora Lliris Picó ha guanyat la 43a edició del Premi Enric Valor de narrativa juvenil, convocat per l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent. L’obra guardonada, Les papallones del kebab, reivindica la multiculturalitat i la integració i aborda les preocupacions i vivències dels joves de hui en dia.

Què ha significat guanyar aquest premi (per segona vegada)?

La primera vegada que el vaig guanyar va ser la primera vegada també que feia una novel·la juvenil i pareix que li vaig agafar l’estil. Li vaig agafar un poc l’emoció perquè és una manera d’escriure bastant diferent. Estic agraïda de portar l’etiqueta d’escriptora de literatura juvenil perquè són el futur, són lectors molt exigents i solvents, i uns bons crítics literaris.

Abordes qüestions com la convivència cultural, la violència masclista o la identitat sexual. Ha d’exposar la literatura juvenil aquestes realitats?

No es tracta que fem llibres per a resoldre problemes, sinó de buscar llibres que siguen dels interessos dels nostres joves. A ells els agrada veure’s reflectit en els llibres, conéixer protagonistes que els passen les mateixes coses que a ells: joves que s’enamoren, que pateixen frustracions en els estudis, que viuen l’amistat… Llibres que enfronten o s’ajusten als interessos dels joves de hui dia.

Sobre quines qüestions creus que la literatura juvenil hauria de parlar més?

Som molts els autors que escrivim literatura juvenil i som diversos perquè els gustos dels joves també ho són. Hi ha un llibre per a cada jove i la literatura juvenil en la nostra llengua sí que és solvent. El que potser caldria millorar és el foment de la lectura, des del sistema educatiu, des del currículum que s’imposa als instituts i que el professorat ha d’aplicar amb moltes limitacions.

I com es poden apropar aquestes obres als joves?

El primer que caldria fer és eliminar l’etiqueta de lectura obligatòria, parlar de propostes literàries per al curs i que cada grup puga triar i tindre’ls a l’abast a la biblioteca del centre. Hem de tenir en compte que els llibres, des del punt de vista dels editors i autors, són barats perquè potser no guanyem el que ens agradaria, però, des del punt de vista de les famílies, moltes vegades són cars. Hauríem de dotar molt bé les biblioteques públiques i dels centres i, des del punt de vista del currículum, treballar més la llengua des de la literatura i no tant des de la teoria lingüística o gramàtica.

Què et sembla eixe sac de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)?

Jo estic molt a favor de l’etiqueta de LIJ. Els xiquets i adolescents poden llegir de qualsevol tema, perquè són lectors joves, però no poc intel·ligents. Per tant, se’ls ha de tractar amb molt de respecte i s’ha de treballar adaptant la literatura a les seues característiques i als seus interessos. El paper de mediador de les famílies i educadors és clau perquè el nivell maduratiu no sempre és igual, així que l’etiqueta no em preocupa, el que hem de formar és la figura del mediador.