La Muixeranga de Castelló fa història amb la seua primera Alta de Sis

La Conlloga es converteix en la primera colla que no és d’Algemesí en fer el colós de sis pisos 

Assaig de l'Alta de sis al Cau

Assaig de l'Alta de sis al Cau / Carmina Ribés.

Artal Martí

En el marc de la IX Trobada de Muixerangues, la Conlloga Muixeranga de Castelló ha entrat en la història de les muixerangues en ser la primera colla de fora d’Algemesí en fer l’Alta de Sis (6-6-4-2-1-1), la construcció més alta i de major complexitat tècnica. 

Tot podria haver-se quedat en no res, ja que al poc de començar la Trobada va començar a ploure, fent aparéixer la possibilitat de suspendre la diada, però la paciència i la perseverança de les colles va permetre continuar i acabar una actuació que ja forma part de la història de les muixerangues.

La materialització d’aquesta fita es va començar a gestar fa sis mesos, des del moment en el que l’Àrea Tècnica de la Conlloga, encapçalada per Jaume Alcoceba, estudia si és viable treballar-la i pren la decisió de tirar endavant. No obstant això, la història arranca uns anys abans.

En el 2020, l’aleshores cap de colla Borxo Garlito, idea una muixeranga de sis pisos consistent, succintament, en alçar un pis més l’Alta de Cinc. Aquesta muixeranga no rebé cap nom oficial a espera d’estrenar-la a plaça, i en els assajos previs a la Trobada «non nata» d’aquell any era identificada amb l’apel·latiu de «Projecte». 

Alta de sis de la Conlloga

Alta de sis de la Conlloga / Carmina Ribés.

Malauradament, la pandèmia va impedir dur-la a plaça, i aquest pla va quedar guardat en un calaix (digital) fins que algú en el futur decidisca dur-lo endavant. Curiosament, aquesta era la idea primigènia de Tomás Pla, mestre de la Muixeranga d’Algemesí, quan en 1982 va voler crear la primera muixeranga de sis altures.

Després de la VIII Trobada de Muixerangues de Castelló, vista la solidesa de les dos Xoperes, l’Àrea Tècnica de la Conlloga es planteja treballar i deixar-ne una neta, tot i que encara no es cercava l’Alta de Sis. No serà fins a l’estiu quan es valora si és un repte viable somniar en l’Alta de Sis, ja que preocupa el volum de gent que es necessita, molta més gent que a una figura de 5 a les que la Conlloga està habituada. 

Amb tot, es decideix anar endavant i es perfila l’”alineació” que més s’adapta al que eixe moment es plantejava. Al primer assaig es creu haver-la encertat, ja que s’arriba a fer la Xopera neta.

L’equip tècnic es marca com a objectiu tindre-la neta de nou i amb garanties per l’aniversari de la Conlloga, a mitjan novembre, per treballar el peu després, ja que la idea és tindre l’Alta de Sis per a la Trobada, a principis de març. A l’aniversari es torna a fer la Xopera neta. Si no hagués estat així, possiblement s’haguera descartat seguir-la treballant per falta de temps. 

Encara així es veu que cal fer canvis que afecten a pràcticament tot el tronc. I és quan aquests canvis es realitzen quan es troba la que serà l’alineació definitiva. Aquesta té data de l’1 de desembre. Abans, però, es realitza el que serà el primer peu de Sisena, el dia 17 de novembre.

A poc a poc es va perfeccionant la Xopera i es veu que l’Alta de Sis està prop. 

Alegria per la fita aconseguida.

Alegria per la fita aconseguida. / Tàfol Nicolau.

Paral·lelament hi ha dos grans reptes: aconseguir el volum de gent necessari per a fer la figura amb seguretat i aconseguir la confiança de la colla perquè crega que és possible treure l’Alta de Sis per a la Trobada. 

Conscients d’aquestes dificultats, des de diverses comissions de la Conlloga, com ara Barra, Comunicació o Benvinguda, es dissenya un pla per omplir el Cau, amb una campanya comunicativa tant interna com externa, o fent xarxa amb altres col·lectius socials i culturals de la ciutat.

La confiança de la colla es va anar guanyant prova rere prova, observant-se la solidesa de la figura i del treball que s’estava fent. Un parell d’assajos, junt amb l’actuació a Borriol, en opinió de la Tècnica, van ser clau. 

A més a més, es trencava un poc amb la filosofia de que les figures primer es fan al Cau, ja que la figura de 8,22 m. d’altura no cabia al local d’assaig. La xiqueta es va quedar com a màxim al costat de l’alçadora en tres ocasions.

Dissabte passat, malgrat la pluja, desenes de cossos obstinats per formar-ne un de sol, van posar la cirereta al pastís.