Estellés i els Nocturns desperts

Amb el títol «Despert per a tots, homenatge a Vicent Andrés Estellés», i convocats pel col·lectiu «Nocturns de dia» –que està encapçalat per Via Heràclia i Miguel Ángel Hoyos–, una setantena de persones ens vàrem reunir el dissabte passat al claustre renaixentista del Castell-Palau d’Alaquàs per a compartir poesies i records estellesians, amb motiu del centenari del naixement del poeta. I brindar així per la vida: la cultura, la tolerància, la diversitat i d’altres valors col·lectius que transmet la seua lírica i fan més plaent la convivència.

El matinal s’inicià amb la música de Xavier Peñarroja, que cantà el poema «Cançó de bressol», una composició corprenedora que el poeta redactà en morir la seua primera filla. A continuació, Purificació Mascarell recità, amb veu mestra i accent xativí, la poesia titulada «Educadament, Misser Mascó, 17», on Estellés rememora amb joia els anys en què visqué a la ciutat de València: «Misser Mascó, 17», deia, «és el meu domicili, és el món, és ma casa», «una casa entre altres vint-i-nou».

Així mateix, vàrem tindre la sort d’escoltar el poeta castellonenc Josep Porcar, que declamà peces del poemari L’Hotel París, «potser el més potent de tots els que va escriure Estellés», asseverà. Ítem més, la paraula delicada de Pilar Latorre, que rememorà anècdotes vinculades a l’homenatjat i llisqué diverses Horacianes. Amb tot, la intervenció potser més emotiva fou la de Paco Cerdà, que recità un fragment de Primera soledad, un poemari en què, tal com anys enrere afirmà l’enyorat Antoni Ferrer i Perales, Estellés es mostra com a «supervivent d’una mort viscuda vicàriament».

Gràcies a la gentilesa dels organitzadors, vaig tindre ocasió de llegir-hi algunes composicions que em permeteren recordar que Estellés guanyà els Jocs Florals de València de 1970, quan el rancor i l’autoodi encara no s’havien apoderat del certamen. I també, explicar que el poeta devia sentir-se ben a gust a Alaquàs, un municipi que, entre 1979 i 1984, visità quatre vegades; quatre ocasions en què el veïnat pogué traslladar-li la seua admiració i estima. Dos dels sentiments, per cert, que més varen aflorar el passat dissabte, en el transcurs d’un acte farcit d’emoció i bon gust que comptà amb el suport de l’Ajuntament i es tancà amb la vibrant actuació del cantautor Pau Alabajos –un vertader colofó d’or.