Situar-se "arrere"

Un dels objectius quotidians més saludables és avançar cada dia per a progressar. Ara bé, la millora pot vindre de diverses maneres. Una d’elles suposa deixar pas a altres persones i ubicar-se a un costat. Esta m’agrada definir-la amb l’ajuda de l’adverbi ‘arrere’. No obstant això, hem de ser conscients que ‘arrere’ pot significar també un retrocés negatiu o una manera de desdir-se de decisions preses. Les principals variants són les formes secundàries ‘enrere’ i ‘endarrere’.

La realització voluntària d’un pas ‘arrere’ suposa que acceptem que allò que ve serà favorable. Així ho he entés esta setmana quan he vist com la meua filla Olaya ha assumit la presidència de la falla que fundí. Trobe que hem d’espentar la joventut i deixar-la que ocupe llocs de decisió. Fa algunes dècades, l’autor teatral i locutor Josep Alarte em va dir que a partir dels 50 anys estava bé anar retirant-se de la primera línia i continuar treballant intensament ‘arrere’. Quan me la pronuncià, jo tenia una vintena d’anys. Llavors, em semblava llunyana. Actualment no ho està tant.

No sempre caminar ‘arrere’ és positiu. En alguns casos, fa que les millores obtingudes es diluïsquen. No sé si la reducció de cursos de les Escoles Oficials d’Idiomes significarà un pas ‘arrere’. Si és així, cal oposar-se. Hi ha altres casos de retrocés. Per exemple, el fet que la selecció de la falla municipal del Cap i Casal novament siga valorada per un tribunal polític i no exclusivament tècnic. Tornem ‘arrere’.

Si deixem ‘arrere’ l’ahir, fem bé perquè no és realitat. Tanmateix, un toc de nostàlgia no ferix excessivament, si fa referència a bons moments. Ens fa comprendre el que hem viscut. A més, ajuda a recordar les persones estimades que marxaren.

Necessitem mirar ‘arrere’ per a entendre els conflictes i creure en solucions. Des del passat podem reclamar amb major força que arribe la pau entre Palestina i Israel. Si retrocedim en el temps, trobem un poble palestí que fou marginat en la seua terra perquè es fundara l’Estat israelià. És just que el president del govern demane un Estat palestí. També és desitjable que mire ‘arrere’ per a no oblidar que l’ONU demanà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental l’any 1991.

En definitiva, hem d’aprendre a situar-nos ‘arrere’, quan toca. Una retirada conscient és un cant de confiança al futur.