Les paelles «prêt-à-porter» de Ricardo Cases arriben fins la sala permanent de l’ETNO

L’ETNO ha col·laborat amb el fotògraf valencià Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball «Paelles i cotxes», amb text d’Iván del Rey de la Torre. Part de les obres d’esta publicació es poden veure ara compartint espai amb l’exposició permanent del museu de la Diputació de València.

La xicoteta mostra es podrà visitar entre els mesos de maig a desembre de 2024 i està situada en la secció de «Horta i marjal: els imaginaris» de l’exposició permanent de L’ETNO ‘No és fàcil ser valencià/na’, en concret en un xicotet apartat dedicat a la paella, el plat més significatiu de l’imaginari valencià convertit en icona global.

Ricardo Cases és un fotògraf contemporani reconegut internacionalment. Antic membre del col·lectiu «Blank paper», ha exposat en ciutats com Viena, Colònia, Paris i Nova York i ha sigut guardonat en festivals com «Les Reencontres d’Arles» o «Phoespaña». 

Amb una inquietud original i avantguardista en relació a la seua pròxima cotidianeitat, ha contribuït a renovar la mirada sobre temes locals del territori valencià plasmats en treballs com «Paloma al aire», «Sol», «El porqué de las naranjas» y «Estudio elemental de Levante», i divulgar-los internacionalment.

Esta exposició reflexiona sobre noves maneres de relacionar-nos amb el nostre plat més universalment conegut, la paella. Des de fa dècades que la «paella per a portar» elaborada en restaurants, conviu amb el ritual social de la pròpia elaboració casolana. 

La pressa, la falta de temps i la major comoditat, han establit noves maneres de relacionar-nos amb este plat emblemàtic, però que ha continuat representant-se de manera clàssica. En canvi, el treball mostra escenes de paelles que viatgen en cotxes de camí a tot tipus de llars. Una idea que naix en el restaurant L´Alter a Picassent que cuina més de 80 paelles diàries per a portar durant els mesos de bon temps. Ricardo Cases ens presenta estes natures mortes motoritzades, on explora nous imaginaris visuals entorn de la representació de la paella.

Les sales permanents dels museus solen ser massa estàtiques, perdurables en el temps i amb el risc de perdre contacte amb fenòmens actuals. Segons explica el director del museu, Joan Seguí, «L’ETNO activa a partir d’ara xicotets espais on introduir temporalment noves capes de significat que enriquisquen el relat principal de ‘No és fàcil ser valencià/na’», guardonat amb el premi EMYA al millor museu europeu de l’any 2023, gràcies al projecte de l’exposició permanent.

Obrir els marges

La base de la proposta és obrir els marges de l’exposició permanent i introduir nous significats sobre el discurs expositiu general, mitjançant l’habilitació d’espais en els quals «presentar mini-projectes temporals que dialoguen amb el relat principal, incorporant idees que van quedar fora de l’exposició per motius d’espai o perquè desborden la línia principal del discurs, però que tenen capacitat de dialogar amb ell».

Amb estes propostes, L’ETNO augmenta el seu dinamisme cultural, potència les relacions i la col·laboració amb el teixit creatiu i cultural d’àmbit local i provincial, i permet la connexió amb fenòmens d’actualitat. 

En definitiva, contribuir a crear un espai àgil i, en certa manera canviant, un lloc on ocorren coses. La proposta que ara es presenta succeïx a un projecte anterior denominat «Amor d’Extraradi», exposat en la secció de Ciutat Global Local de l’exposició permanent del Museu Valencià d’Etnologia.

Suscríbete para seguir leyendo