Ressenya: Com millorar la pràctica comunicativa des d'una perspectiva pedagògica?

El monogràfic que tenim entre les mans respon a una necessitat que tots els docents de llengua catalana ens trobem en arribar al món laboral: com podem fer que el nostre alumnat aprenga a utilitzar la llengua amb rigor acadèmic alhora que s’hi senta identificat? Les propostes pedagògiques que trobarem en ella estan dirigides tant a docents de l’assignatura de valencià: Llengua i Literatura de Secundària, com a docents de les Escoles Oficials d’Idiomes o preparadors i preparadores de proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

L’obra es divideix en nou apartats, de cinc autors diferents, que fan un repàs analític de diferents aspectes lingüístics (la sintaxi, la morfologia, la fonètica i l’ortografia) d’una manera rigorosa i sempre des de la voluntat pedagògica de fomentar l’ús de la llengua entre els seus parlants i, necessàriament, de fer-los sentir més identificats i còmodes amb ella. Per assolir-ho, els autors i autores segueixen dues estratègies fonamentals al llarg de tot el llibre.

D’una banda, opten per establir un ordre lògic i més coherent en l’ensenyament dels diferents conceptes ja que sovint s’esmenten i expliquen a les classes conceptes desconeguts o inadequats per al nivell maduratiu de l’alumnat, cosa que provoca confusió i rebuig per part de l’alumnat.

De l’altra, es busca resposta a una qüestió fonamental: si l’objectiu és facilitar una comunicació eficaç, es pot separar la teoria lingüística de la pràctica comunicativa? I encara més important: es pot separar la identitat lingüística i cultural de l’interès per aprendre i utilitzar una llengua?