La plaga

A València, vivim la pitjor època de l’any: aire pesat, temperatures elevades als llavis, tempestes explosives, ambient asfixiant. I, cada volta més, insectes. Milers d’insectes malèvols que ens persegueixen i ens ataquen, pertot arreu i a tothora, i que la direcció política valenciana fa mesos que ens proporciona a cabassos i de tots els colors. Abans, les bestioles bramadores d’aquesta part del món es presentaven i es retiraven a toc d’urnes. Ara, però, siga pel canvi climàtic o per una justícia casolana delirant, venen, et claven les dents, fugen i tornen impunes, sense cap mirament ni requisit de perdó, quan els dona la santa gana. No m’agrada el maltractament animal, i em regiren l’estómac els matadors de bous i qualsevol altre torturador de mascotes, però també m’encenen de ràbia els moscards que intenten xuplar-nos la sang i degenerar-nos l’existència.

Cal reconéixer que l’aparició de plagues tradicionals i ultraconservadores, només s’explica perquè, en realitat, els animalons ja duien dècades instal·lats entre nosaltres, infiltrats en càrrecs, periòdics, tribunals i càmeres. Alguns dels portaveus d’aquest vesper se solen mostrar tan agressius que ens recorden aquell Mai Honorable que prohibeix als periodistes expressar-se amb llibertat i els ordena de callar. I és que, sovint, ser demòcrates i lluir educació ens exposa a la ingratitud dels guilopos que ens volen dominar.

Jo, com que em resistisc a ser aliment de les malànimes que no respecten ni costums ni territori, suggerisc mantenir-los a ratlla flitant-los amb nuvolades de manifestacions joioses i tenaces. Si eliminen premis literaris; els arruixarem amb fires. Si anul·len concerts, regarem els carrers amb la nostra música. Si esborren el valencià, conrearem manifestacions escrites i orals en la nostra llengua. Si ens esguiten amb insults, obrirem paraigües de versos. I protestarem. I reclamarem. I tot això en bucle. Fins que accepten respectar el que som i d’on venim. I aleshores, només aleshores, quan deixen l’atmosfera neta de violències i d’amenaces, de mossegades a la llibertat i de calbots a la intel·ligència, podrem celebrar de nou la placidesa de l’estiu.