Entendre’ns

 Dijous, 6 de juny, al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, hi hagué la IV Jornada de Servicis Municipals de Promoció del Valencià, les agències AVIVA. Prop d’una setantena de representants dels ajuntaments, mancomunitats i la Diputació de València raonàrem sobre les actualitzacions del Diccionari Normatiu Valencià i les gramàtiques; les accions de foment del valencià que du a terme l’AVL, com ara el rap Comença i ‘En valencià’ amb activitats als carrers dels nostres pobles; el programa Lletres compartides i la programació de l’Escriptora de l’Any, Maria Ibars, sense oblidar-nos del centenari de Vicent Andrés Estellés.

Amb tot, el tema clau de la jornada fou la normativa legal, quines lleis ens emparen a l’hora de voler aprendre i sobretot d’usar la llengua del nostre poble, el valencià; perquè si bé la legislació no ha canviat, sí que ho ha fet la situació. La pau lingüística, la normalitat amb què vivim en valencià en les nostres ciutats està sent qüestionada. Assistim a declaracions sobre llengües bones i roïnes, llengües que no presenten problemes i llengües que sí. Una lloa al bilingüisme, però sempre aplicat als del mateix costat: només els que parlem en valencià som bilingües.

La distància entre llengües romàniques és curta i, amb voluntat d’entendre’ns, podem raonar gallecs i valencians sense necessitat de cap altra llengua que ens faça de pont com testimonien els pelegrins que fan el camí de Santiago. Molta més distància hi ha amb l’italià i tots tornem del país veí jurant que ens hem aclarit perfectament. Entre el valencià i el castellà la distància és encara menys significativa. És impossible que algú que visca més d’un any ací diga que no ens entén si li desitgem bon dia! Les llengües servixen per a comunicar, certament, però també per a reafirmar-nos. És del tot comprensible que emprem múltiples llengües si ens volem fer entendre en un context multicultural: que hi haja cartes de restaurant o caixers automàtics en diverses llengües; però no que desaparega la nostra, la pròpia, l’oficial, el valencià en les comunicacions d’un ajuntament valencianoparlant i sí que aparega l’anglés —que no és oficial en cap punt de l’estat. La distància «para que nos entendamos todos» en els topònims València i Castelló de la Plana és només d’un accent i una consonant.