El món professional de la pilota anunciava ahir, de manera oficial, la retirada de Rafael Soler, «León», del poble del Genovés, nascut el 12 de juny de 1978. És a dir, el mateix dia que complia els 39 anys. Com a jugador ha ocupat lloc entre els més grans durant una llarga temporada, digam-ne que més de tres lustres. Amb vint-i-tres anys arribà a la final de la Lliga Professional acompanyat de Sarasol II i Fèlix per a caure davant Álvaro i Dani. En 2005 tornà a repetir presència formant parella amb Sarasol II per a perdre davant l'inoblidable trio de Mezquita, Tato i Canari. Tornà a la màxima final fa tres anys amb companyia de Santi i Tomàs, i tampoc pogué arredonir l´èxit ja que ho va impedir, per dos jocs, el trio de Fageca, Javi i Monrabal.
Parlem d´un dels jugadors que dominava les dues mans com pocs, i d´una persona senzilla, propera i extraordinàriament simpàtica. Volgut per tots. Una lesió perillosa en el maluc l´impedix continuar...
León se´n va tranquil, satisfet de deixar darrere d´ell un deixant de qualitat tècnica i humana, infinitat d'amics i el record d´aquelles postures de bragueta d´esquerra i de dreta, tota una delícia per als ulls. Realment era difícil saber, veient-li jugar, si era esquerrà o destre. Se´n va tranquil, pel que deixa i i pel que l´espera. Té el seu futur assegurat gràcies a què va saber sacrificar-se a temps, preparar-se en la Universitat i obtindre el títol de mestre d´Educació Física. Va aprovar les oposicions i ja disposa de plaça en l´escola pública. Eixa és, sens dubte, la millor partida de la seua vida professional.
Hem conegut massa jugadors, en èpoques llunyanes, noms llegendaris, des del Fusteret de la Llosa, el Lloco, a altres més recents que, acabada la seua vida professional començava un vertader calvari personal perquè este esport no ha donat, ni dóna, ni probablement donarà mai prou per a viure de rendes. Hem conegut circumstàncies realment dramàtiques. Es fa precís insistir, i en això les iniciatives de Josep Maria Soriano Bessó des de Caixa Popular han sigut exemplars, en la imperiosa obligació de preparar professionals que no descuiden la seua formació, que no anteposen mai l´esport professional a l'esforç de superació personal.
Eixa hauria de ser una de les premisses a cultivar per la futura Fundació. Hem assistit a pressions poc ètiques cap a jugadors principiants, sens dubte perquè interessa tindre lligats pilotaris dòcils als interessos empresarials. León va saber llegir el seu futur i és un exemple, un altre més, d´una nova generació que no ha desaprofitat les oportunitats que l´ofereix la societat per a formar-se de cara al dia de demà.
