Hui és dia gran al trinquet de Xeraco, tot i que es jugarà sense públic, per solament dos dies. I és que després de les noves resolucions del Consell, l’afició podrà tornar a ser testimoni en primera persona de les partides de professionals a partir del pròxim dilluns, amb la limitació d’un 50% de l’aforament del recinte en qüestió i amb un màxim de 500 espectadors.

La final de la Lliga CaixaBank de raspall – Trofeu Diputació de València abaixa esta vesprada el teló amb la final que enfrontarà a l’equip del Genovés de Vicent, Tonet IV i José contra la formació local de Vercher, Canari i Ricardet. La partida promet, perquè els dos equips han estat els millors amb diferència de la competició i a més han resolt les semifinals amb solvència i autoritat.

Poques jornades després de començar el campionat, Vicent, Tonet IV i José ja eren considerats favorits. Normal, perquè Tonet IV continuava rendint al nivell d’un vertader número u i, a més, perquè els seus joves companys aportaven bona cosa en les victòries sense que els pesara el fet de ser debutants en la competició.

El trio del Genovés sempre ha utilitzat el mateix patró en el seu recorregut: Tonet IV és omnipresent i tota pilota que siga susceptible de passar per les seues mans li correspon a ell perquè hi ha molta probabilitat d’acabar en quinze.

En la funció de gregaris, Vicent ha sigut un magnífic aliat del seu líder, primer per la seua primera pilotada des del dau i també perquè ha sigut fiable i contundent des del rest. Jose, sempre a l’ombra de Tonet IV, ha hagut d’emprar-se més en defensa i no en poques ocasions, perquè els contraris li han buscat pensant que era el punt més feble. Però feblesa poca i eficàcia molta la del punter, inclús quan ha tingut ocasió d’acabar els quinzes.

En l’equip de Xeraco, les tasques han estat perfectament definides i els mèrits repartits perquè actua més com a bloc. Encara que sempre sol haver-hi un protagonista destacat, el més habitual és que tots remen per igual. Vercher amb la pegada, principalment amb el traure, que hui pot resultar fonamental en un trinquet ràpid com el de la final. Ara bé, Vicent trau igual de fort que el jugador de Piles. I de la violència del rest es passa a la seguretat de Canari, que és el millor parador de pilotes de la nòmina professional; un segur de vida. Mentre que la definició és cosa de Ricardet, que no perdona. A este trio li va costar un poc arrancar, però ha arribat al tram final de la competició en el mateix sensacional moment de forma que el dels seus rivals.