La Xylella fastidiosa, el bacteri que ha matat milions d´oliveres a Itàlia i també està arrasant els cultius de Mallorca, ha deslligat l´alerta entre els agricultors de bona part d´Espanya, sobretot de la conca del Mediterrani. La mortífera plaga ja ha arribat a diversos camps d´ametllers de la Comunitat Valenciana i accentua cada vegada més la preocupació entre els citricultores, els productors dels quals reclamen alternatives eficaces en la lluita contra aquesta plaga davant la possibilitat d´haver de conviure amb la malaltia que ja té tres focus a Alacant. La Generalitat considera clau el suport científic en el control i l´eradicació del bacteri conegut com l´«ébola de les oliveres» i que, a través de les seves diverses variants, ha impactat de ple a EUA, Brasil, França i Alemanya. La Xylella és una amenaça capital per a l´agricultura valenciana i espanyola.
El Consell ha establert un pla de contingència basat, almenys de moment, en l´eliminació de material vegetal infectat i la prevenció. En aquest sentit, la consellera d´Agricultura ha expressat «la necessitat i la importància del suport científic i tècnic en una matèria tan complexa, diversa i variable com és la sanitat vegetal i específicament en allò relacionat amb el control, l´eradicació i la prevenció».
Cebrián s´ha manifestat en aquests termes durant la inauguració del Simposi sobre la Situació Actual i Perspectives de les Malalties Causades per Xylella Fastidiosa en la Conca Mediterrània , organitzat pel Institut Valencià d´Investigacions Científiques (IVIA) i en el qual participen experts en aquesta matèria procedents de diferents centres espanyols, italians i nord-americans.
Plans d´eradicació
El tercer brot detectat a la Comunitat Valenciana té com a epicentre els municipis de Castell del Castell de Guadalest i Benimantell i poblacions properes, amb 23 de les 26 parcel·les afectades, i se sumeixi a l´ocorregut a la fi de juny i el de finals de juliol, que també van afectar únicament a ametllers i en el mateix entorn, en tot cas sense casos positius a les províncies de València i Castelló. En els dos focus anteriors es van tractar 18,2 hectàrees amb insecticida, d´elles 5,53 en zona forestal, i es van eliminar els arbustos del sotabosc i 304 ametllers de cinc plantacions.
La nova zona demarcada, que inclou les referides 26 parcel·les i un radi al voltant de 10 quilòmetres, comprèn una superfície de 110.000 hectàrees d´una trentena de municipis de les dues Marines i l´Alcoià-El Comtat.
Cebrián assegura que s´està aplicant en tot moment la normativa europea, la nacional i l´autonòmica, «sabem que les mesures d´eradicació són dures, difícils i doloroses per a tots, inclosa la pròpia administració, però tenim la responsabilitat de fer tot el que estiga a la nostra mà per intentar que el bacteri no surta de la zona actual i de reduir al màxim el risc de contagi a altres zones i altres cultius».
Cebrián sosté que, més enllà del compliment de la normativa, «que recolza les nostres actuacions, necessitem saber més sobre el seu comportament, sobre les mesures de prevenció davant el contagi del bacteri, sobre factors ambientals, agronòmicos o fins i tot socials que influeixen o poden influir en el grau d´afecció i dispersió, és per això que considerem que la recerca és l´eix principal per poder acabar amb la Xylella».
Durant el desenvolupament de la jornada s´han exposat ponències sobre la descripció de les malalties causades per aquest bacteri i els seus mètodes de diagnòstic per part d´investigadors de l´IVIA i del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).
Projectes de reserca
A més, l´Institut per la Protezione Sostenibile delle Piante (IPSP-CNR) ha reconegut la situació d´aquesta malaltia a Itàlia, el país europeu més afectat actualment i on es va realitzar la primera detecció a Europa. Itàlia compta amb més de 540.000 hectàrees de olivar arrassades al sud del país, amb una mica més d´1,5 milions de árbres perduts. Així mateix, s´han explicat els dos projectes europeus de recerca que intenten abordar aquest problema, en els quals participa activament l´IVIA.
Per la seva banda, el Ministeri d´Agricultura ha defensat les actuacions que s´estan desenvolupant per fer front a la malaltia en la Unió Europea i a Espanya, així com la normativa relacionada amb els plans de contenció.
Personal tècnic de la Generalitat Valenciana i del Govern balear van posar de manifest les actuacions que es duen a terme en tots dos territoris. D´especial importància és l´experiència balear, ja que a Mallorca es va realitzar la primera detecció del bacteri en territori nacional i posteriorment es va detectar en totes les illes excepte a Formentera.
Des de la Universitat de Berkeley s´ha aportat una visió sobre l´experiència acumulada a Estats Units des de fa més de 50 anys pel que fa a les malalties produïdes per Xylella en nombrosos cultius.
Pressió a la Comisión Europea
Mentrestant, l´eurodiputada socialista i vicepresidenta de la comissió d´Agricultura, Clara Aguilera, ha instat a la UE a prendre mesures per frenar l´avanç de la Xylella. En una pregunta parlamentària, Aguilera ha recordat que va ser en 2013, a Itàlia, quan es va detectar per primera vegada la presència del bacteri que afecta a diverses espècies, entre elles oliveres i cítrics i, una vegada present en l´arbre, no té curació.
L´eurodiputada reclama que es donen a conèixer les noves mesures que s´estan prenent per evitar l´expansió del bacteri, recordant que la prevenció és clau en el tractament de la Xylella, ja que una vegada que ataca un arbre no hi ha solució.
L´eurodiputada sosté que a més de mesures per part de la Comissió, «és necessària la implicació de les administracions centrals». En el cas concret d´Espanya, ha censurat que s´haja deixat tota la responsabilitat als governs autonòmics, com està succeint a Balears, València o Andalusia. En aquesta última regió s´estan prenent mesures de precaució encara que no s´han donat casos de plaga. «És necessària una coordinació per part del ministeri així com un rotund pla d´acció que pose fre a l´avanç del bacteri».
A més, Aguilela ha recordat que «és urgent començar a planificar les possibles compensacions per als productors afectats pel bacteri que podrien perdre les seves explotacions. No es pot mantenir en la incertesa -agrega- als centenars d´agricultors que no poden fer gens per salvar els arbres ja afectats».
