L’octubre de 2019 eren 342 els municipis afectats pel mosquit tigre, just un any després, ja en són 451 les poblacions damnificades, és a dir, 109 més, fet que implica un increment del 31,8 %. La presència del mosquit tigre a la Comunitat Valenciana en 2020 augmenta a un ritme més alt que l’any passat. En 2019, durant els mesos d’agost, setembre i octubre, s’observava una certa estabilitat de la plaga amb 341, 341 i 342 municipis afectats respectivament. Malgrat això, en aquests tres mateixos mesos de 2020, l’augment ha sigut d’un 10,4 % entre agost i octubre, ja que s’ha passat de 408 municipis afectats a 451. Com explica el catedràtic en Entomologia i Control de Plagues de la Universitat de València, Ricardo Jiménez, són xifres preocupants, ja que es tracta d’un insecte que pot transmetre malalties com el dengue, el chikungunya o el virus del Zika. En els últims cinc anys, aquest insecte ha duplicat la seua presència al nostre país i s’han registrat, segons el Ministeri de Sanitat, més de 1.800 casos d’aquestes tres malalties.
A més del mosquit tigre, la panderola americana o d’embornal, les rates de camp, les caparres, els ocells i les xinxes, són algunes de les principals plagues a la Comunitat. De manera més localitzada, la mosca negra es troba en el nord de Castelló i en alguns punts de la província de València.
Tradicionalment, la panderola oriental ocupava el 80 % del territori valencià, malgrat que els últims anys s’ha vist substituïda per la panderola americana o d’embornal. El mosquit tigre porta instal·lat ací ja 20 anys, mentre que les cotorretes pitgrises hi van arribar fa una dècada i ja s’han vist més de 28.000 exemplars al nostre país, segons SEO BirdLife.
El portaveu valencià de l’Associació Nacional d’Empreses de Sanitat Ambiental (Anecpla), Carlos García, assegura que la calor i el nivell d’humitat del litoral mediterrani propicien una major presència de plagues al nostre territori que en altres parts d’Espanya. De fet, tal com afirma el catedràtic Ricardo Jiménez, a mesura que augmenta la temperatura, creixen les generacions d’insectes a l’any.
Més rosegadors i més coloms
Un altre dels motius de la multiplicació d’aquestes plagues urbanes ha sigut el confinament. Aquesta situació extraordinària ha propiciat que tant insectes, com rosegadors i ocells campen per tot arreu. «Com que hi ha menys gent als carrers, tenen més mobilitat i més espai per colonitzar», explica Jiménez. Una altra raó és que, durant la primavera, no van poder fer-se les tasques de manteniment necessàries per a la seua prevenció, arran de l’estat d’alarma. No obstant això, després del confinament, han augmentat de nou els encàrrecs de desinsectació. Anecpla ha experimentat un increment d’un 10 % en l’erradicació dels mosquits, segons el seu portaveu a la C. Valenciana.
Respecte a l’ús de pinsos esterilitzants per al control de les poblacions de coloms a les ciutats, es considera poc selectiu, ja que si mengen del mateix pinso tota mena d’ocells, no compleix el seu propòsit.
La xinxa comuna (Cimex lectularius) va augmentar, l’any passat, un 20 % la seua presència a Espanya i la xinxa pudenta marmòria marró Halyomorpha halys també està creixent. El descens de les temperatures d’aquesta època de l’any fa que la xinxa exòtica busque la calor de les cases per a protegir-se del fred. L’any 2020 ha sigut quan s’ha començat a detectar molt més aquest insecte d’origen asiàtic a la Comunitat Valenciana, segons Pablo Vera, de SEO BirdLife.
La primera vegada que se cita és als Estats Units en 1998, on va arribar accidentalment i va causar importants danys i pèrdues econòmiques en molts cultius. Sis anys després, en 2004, viatjà fins a Europa i va ser vista per primera vegada a Suïssa. «Es desplacen amb nosaltres i s’adapten a la vida de la ciutat», explica Vera, la globalització afavoreix la dispersió d’aquest insecte que s’introdueix en vehicles, contenidors o maletes, i arriba així a altres països de la resta del continent com Alemanya, França i Itàlia en 2012.
A Espanya aterra quatre anys més tard, en 2016, concretament a Girona, i no tarda molt a estendre’s pel litoral. Actualment, es troba a Madrid, València, Sant Sebastià i Sevilla.
Així, doncs, Vera afirma que no es pot evitar que vinguen, però una jardineria més autòctona sí que dificultaria l’assentament d’aquests exemplars. Una vegada s’instal·len, erradicar-les és molt difícil, principalment per les normatives de control de plagues en l’ambient urbà; per això, les autoritats competents i els experts manifesten que la participació ciutadana és la millor eina de control. El tècnic Pablo Vera explica que en el cas de localitzar aquestes espècies a casa cal retindre-les, fotografiar-les i compartir-les en aplicacions com Natusfera, Biodiversidad Virtual o iNaturalist, perquè els experts confirmen de quina espècie es tracta i contribuir, d’aquesta manera, a localitzar-la i investigar-la. Si s’està segur que es tracta de l’Halyomorpha halys, s’ha de submergir en aigua amb sabó, ja que els insecticides de les llars no són eficaços contra aquesta xinxa asiàtica.
Aquest insecte asiàtic té tres elements claus que el diferencien clarament de la resta d’espècies autòctones. La invasora compta amb dues bandes blanques a les antenes, un cap rectangular i uns punts blancs en el pronot. Per la seua banda, l’autòctona té tres bandes clares, el cap és triangular i la marmorització uniforme, aclareix Vera.
