A huitanta-cinc quilòmetres de València, direcció a Alacant per l’autovia A-7, eixida 423, arribem a l’entrada de la Covalta, al terme municipal d’Albaida. Aquesta muntanya s’encarrega de dividir Albaida (València) i Agres (Alacant) i serà la protagonista de la ruta que farem. La Covalta ens permet una visió panoràmica de la Vall d’Albaida a través d’una espaiosa cova a 821 metres d’altitud. L’ascensió no s’acaba amb l’arribada a la cova que li dona nom, sinó que la ruta es completa ascendint a la part superior de la cavitat, on trobem uns paisatges espectaculars que la cova no ens mostra. En la part superior d’aquesta, a més de nou-cents metres, trobem la Creu de la Covalta, que ens permet una visió més extensa que la de la cova. Allà dalt observem allò que amaga a la seua esquena: la solana del Benicadell, la Serra de Mariola i el poble d’Agres (Alacant). En la part superior hi ha també un vèrtex geodèsic i els vestigis d’un poblat ibèric que fan que la pujada al punt més alt de la Covalta siga un camí imprescindible per a completar la ruta.
Per a iniciar el camí cap a la Covalta, d’una hora i mitja a un ritme seré, aparcarem el vehicle a la casa forestal, que es troba als peus de la muntanya. En aquest espai trobarem diverses taules de pícnic cobertes, ideals per a fer una picadeta abans o després de la ruta. A més, en aquest punt ja podrem observar, en les altures, la cova, envoltada per grans roques.
A partir d’ací, seguirem un camí ample de terra que es troba a pocs metres de les taules de pícnic. Durant uns vint minuts, seguirem aquest agradable traçat mentre anem ascendint a poc a poc. En la primera bifurcació que ens trobem, observarem un cartell informatiu sobre la ruta. Al costat, trobarem un senyal que ens indicarà diversos camins, a continuació agafarem el camí de “la senda dels Enginyers”. En aquest punt, deixarem arrere l’espaiós camí de terra i ens endinsarem en una estreta senda pedregosa.
La pujada a la muntanya és de fàcil ascens, encara que és necessari portar bon calçat perquè, durant tota la ruta, estarem trepitjant sobre roca. A mesura que avancem, trobarem la segona bifurcació i, en aquest punt, agafarem el camí de l’esquerra, que prendrem per a l’ascensió. Una vegada travessat aquest punt, només haurem de seguir la senda, que ens portarà directament cap a la cova. Seguint el camí, trobarem uns trams agradables en els quals els pins ens protegeixen completament del sol. També veurem com cada vegada està més a prop la majestuosa cova. Diu la llegenda que allí s’allotjaven els Reis Mags després de la nit de Reis.
Una vegada arribem a la Covalta, podrem descansar i gaudir de les vistes. Des de dins de la cavitat podrem apreciar fàcilment Albaida, al nord. També distingirem Atzeneta d’Albaida, a l’est. En la mateixa cova trobarem una font d’aigua i, per tant, podrem aprofitar per a agafar forces i refrescar-nos.
Ja descansats, haurem de descendir uns pocs metres per a acabar de completar la ruta. Anirem descendint pel mateix camí que hem recorregut per a pujar fins que trobem un senyal visible i haurem d’agafar el camí que ens indica el cim de la Covalta. Així, doncs, seguirem aquesta via alternativa que ens hi conduirà. Cal anar amb compte amb aquest traçat perquè el recorregut no és massa visible i és fàcil eixir-te’n del camí. Així i tot, els més aventurers podem optar per escalar les grans roques que trobarem al costat esquerre de la senda. A tot això podem afegir que la senda et fa arribar al cim, però per un camí un poc més llarg i segur. Per tant, hi ha diverses maneres d’accedir a la part superior de la Covalta.
La pujada al cim val la pena. Una vegada dalt de tot, xocarem amb la Creu de la Covalta i tindrem una extensa visió de la comarca de la Vall d’Albaida a més de nou-cents metres. També podrem observar la cara oculta de la Covalta, és a dir, la Serra de Mariola i el poble d’Agres. La visió des d’aquest punt és sorprenent, raó per la qual és molt recomanable completar la pujada fins dalt del tot. Per si això no fora prou, en la part superior de la muntanya podem apreciar la solana del Benicadell i un vèrtex geodèsic. Els més observadors podran buscar (tot i que no és fàcil de trobar) un poblat ibèric que s’amaga en les altures. En aquesta zona caldrà anar amb els cinc sentits perquè la superfície és irregular i és fàcil esvarar-se.
Una vegada dalt del tot ja haurem completat la nostra ruta, només ens faltarà baixar fins a la casa forestal i refer els mateixos passos que hem fet per a pujar. Aquesta agradable ruta es pot complementar amb una visita al poble d’Albaida. Albaida ofereix interessants visites culturals com el Museu Internacional de Titelles o la Casa Museu José Segrelles.
