Compromís rebla el clau en l’assumpte del finançament autonòmic, en el qual intenta liderar la indignació social pels escassos avanços en la reforma del model vigent, caducat des de 2014.
Així, la pregunta que la formació, sòcia dels socialistes en el Consell i que forma part del grup d’investidura que va fer costat a Pedro Sánchez (PSOE), ha plantejat al president Ximo Puig per a la sessió de control a les Corts d’aquesta setmana insisteix de manera crítica en aquesta qüestió: “Com valora el Consell la negativa del Govern central a complir els seus compromisos en matèria de reforma del sistema de finançament o la regularització del deute i quina resposta institucional i social té previst impulsar per a fer rectificar aquests incompliments?”.
El grup parlamentari de la vicepresidenta, Mónica Oltra, pressiona Puig sobre la reforma del sistema. El síndic, Fran Ferri, ha reiterat la necessitat de promoure una nova mobilització, similar a la de 2017, a la tardor si no hi ha avanços.
La situació sobre el finançament s’ha enverinat després de la visita de la plataforma Per un Finançament Just a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Aquesta va ser clara i va gelar les possibilitats d’encarar una reforma del model amb la situació parlamentària actual i sense el suport de les comunitats del PP.
El compromís adquirit pel Govern a l’abril al Congrés dels Diputats és el de presentar una proposta de reforma del finançament abans que finalitze l’any. Pedro Sánchez, en la seua compareixença parlamentària de la setmana passada, va respondre, sobre aquest assumpte, que la C. Valenciana mai havia rebut tants recursos com en aquesta legislatura i va assegurar que s’està en els treballs tècnics. La resposta no va satisfer Compromís, que intenta un pronunciament més explícit de Puig sobre aquesta qüestió amb el risc de visibilitzar una divisió sobre aquesta qüestió.
Puig i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, han insistit en la reivindicació de la reforma del sistema, però també reiteren que el Ministeri reconeix, en els últims repartiments, els criteris que defensa la Generalitat i que la situació, via FLA i fons extraordinaris, no és comparable amb la del passat.
