L’etiqueta de “matagegants” es manté en el Llevant, al qual no li importa la situació en què es trobe per a assestar un revés als més poderosos de la competició. L’actual campió de LaLiga Santander va ser incapaç de tombar un equip que arribava a l’onzena jornada del campionat en estat de crisi, però que va tirar de casta i orgull per a sumar un punt que li dona esperances per a mirar cap al futur amb optimisme. La realitat dicta que l’equip de Javi Pereira continua sense guanyar, encara que l’empat deixa un gust dolç. De manera poc ortodoxa, des del punt de penal, però demostrant que la primera plantilla està viva. Contra tot i barallant a contracorrent. També davant d’un González Fuertes que va privar els granota, tant en la primera part com en la segona, de finalitzar dues jugades en clar avantatge assenyalant la finalització de cada període. Accions que van despertar ràbia i frustració. No obstant això, el cabreig va durar el temps que van estar en el terreny de joc. El Llevant, malgrat el sabor agredolç de jornades anteriors, comença a despertar.
L’Atlètic de Madrid, malgrat el resultat final, va prendre els comandaments del partit des del primer instant i va posar en dificultats un Llevant que, a causa de la disposició del seu rival sobre el camp, va iniciar el xoc encotillat arrere. L’efecte Joao Félix, que comença a guanyar-se la confiança del Cholo Simeone amb les seues notables actuacions, va ser present en els primers compassos, encara que, amb el pas del temps, es va anar diluint. Va tindre la primera del partit després de dominar una pilota de Carrasco i efectuar una volea des de fora de l’àrea que va rebutjar Aitor Fernández, però qui es va emportar la palma en forma de gol va ser Griezmann, focus tant de les crítiques com de les lloances. El ‘8’, després de traure un servei de cantonada que es va quedar en res, va recollir un rebuig des de la banda, Felipe la va pentinar i el francés, entrant en l’àrea de manera contundent i deixant en evidència el fluix marcatge de Son, va cabotejar al fons de la xarxa el primer del xoc.
El gol en contra no va alterar, però, un Llevant que va actuar a fogonades i traçant la idea de joc que vol Pereira en la seua etapa en la banqueta d’Orriols: velocitat i verticalitat. No obstant això, les imprecisions no van equilibrar la possessió davant d’un equip matalafer còmode en el camp. Duarte, en certa manera, va deixar la més clara per als seus després de caçar un esfèric en l’aire que Oblak va blocar sense complicacions. Malgrat això, la insistència va tindre premi. Rúben Vezo, intel·ligent en l’àrea aguantant el cuir, hi va posar una trampa i Luis Suárez hi va caure. L’uruguaià va derrocar el portugués en la zona de càstig i va proporcionar un regal als futbolistes blaugrana, que van veure l’acció com un colp d’aire fresc per a ficar-se en la pomada dels punts. Enis Bardhi, quatre dies després de reaparéixer al Sánchez Pizjuán, es va armar de valentia no només per a transformar la pena màxima, sinó per a enviar, a més, un missatge carregat d’intencionalitat: el ‘10’ ha tornat i se suma a la causa per a salvar la categoria, independentment que el seu gol no haja vingut acompanyat d’unitats en el caseller.
Encara que el Llevant va entrar en el partit amb el peu esquerre, en els segons quaranta-cinc minuts es va sentir més sòlid, confiat, eixint de manera coral i intentant buscar-li les cosquerelles al porter eslové de l’Atlètic de Madrid. El Llevant va esperar la seua oportunitat i va cedir-li la pilota al rival. Els matalafers, per la seua banda, van ser incapaços de produir accions perilloses en atac. El Cholo Simeone va recórrer, fins i tot, a Matheus Cunha, futbolista que va arribar en el mercat d’estiu a canvi d’uns trenta milions després de destacar en els Jocs Olímpics, però sense protagonisme sota la tutela de l’argentí. Fins al duel al Ciutat de València només havia disputat cent tretze minuts, però la seua aportació en el xoc va ser decisiva i transcendental. Va eixir des de la banqueta i va marcar, aprofitant una passada de Rodrigo de Paul que es va passejar entre Duarte i de Vezo. Això no obstant, el Llevant de Pereira, com va succeir al Pizjuán, mai renuncia a buscar el partit.
Quan faltaven cinc minuts perquè el xoc concloguera, l’equip blaugrana va tornar a traure petroli en un dels seus pocs acostaments a porteria. Morales va centrar, De Frutos va posar el peu i Lodi, en estat innocent, va traure el braç en excés per a cometre un penal que Bardhi, una altra vegada, no va desaprofitar. El Ciutat va esclatar d’emoció en veure com el seu club sumava un punt davant de l’actual campió de LaLiga Santander. La victòria continua resistint-se, però l’empat suposa una injecció de moral per a afrontar una final en tota regla contra el Granada. Un colp d’autoestima.
