L’homologació del C1 de valencià en Batxillerat s’embossa: “Els docents tindran molta pressió per a posar un 7”

La decisió del Consell d’homologar el títol de C1 de valencià amb una nota mitjana de 7 en Batxillerat està encallada en la mesa de negociació. Tots els sindicats han presentat al·legacions importants al decret que planteja la Generalitat en la reunió celebrada aquest dimarts.

Tant Stepv com UGT tenen dubtes sobre la manera d’avaluar del professorat i critiquen que implantar aquesta mesura pot suposar més càrrega de treball si no es negocia bé. “Els professors tindran molta més pressió sobre els muscles per a posar un 7, perquè molts alumnes són conscients que els exàmens oficials són molt més exigents”, explica Francisco Javier Zurita, d’UGT.

El sindicat Stepv, per la seua banda, critica que “no és responsabilitat de Secundària i Batxillerat ‘homologar’ o ‘acreditar’ competències lingüístiques, perquè ja hi ha altres organismes que ho fan” (Escola Oficial d’Idiomes, Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, etc.). Aquesta entitat ha sigut molt dura i denuncia que Educació —que ja ha arribat a un acord amb Justícia per a homologar el C1 dels funcionaris— “no dona marge de negociació perquè respon a un pacte polític”. 

A més d’això, tant UGT com Stepv critiquen que el currículum de valencià és molt més extens que les competències oral i escrita per a aquest nivell, la qual cosa provocaria que el professorat haguera de canviar gran part del currículum per a garantir que el seu alumnat assoleix el nivell que proposa el decret. És a dir, una càrrega de treball extra.

Educació nega que això vaja a succeir i el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, explica que altres autonomies ja ho tenen regulat això i que el professorat no patirà més pressió amb l’aplicació d’aquesta mesura.

FP i escoles d’adults

Una altra de les llacunes que té el decret és que es produeix “un greuge” per als estudiants de Formació Professional (FP), que no tenen la possibilitat d’accedir a aquest títol per no cursar Batxillerat. El sindicat CSIF reclama una negociació per a adaptar aquesta realitat i no deixar-ne fora una de les branques de l’ensenyament. 

Conselleria és conscient del problema i explica que el decret ho preveu. “A partir d’ara s’iniciarà la regulació d’altres estudis com l’FP o la Formació de Persones Adultes perquè no supose cap greuge”. Afig que, després d’un estudi sobre el nivell de valencià en aquestes línies educatives, “s’homologarà als nivells de certificació que es consideren”.

Relaxar els requisits

Una altra de les reclamacions dels sindicats, sobretot d’UGT, és la possibilitat de relaxar els requisits per a homologar el títol en funció del nivell de llengua que es dona actualment a les aules. “Considerem que si entitats com la JQCV t’exigeixen un 6 per a poder adquirir el C1, es reclame el mateix en els alumnes en Batxillerat i que el requisit siga un poc més baix”, reclama Zurita.

CSIF, per la seua banda, posa la denúncia en l’alumnat de cursos anteriors, ja que Conselleria d’Educació fixa el curs 2021-2022 com el curs inicial per a la norma (els que hagen tret un 7 el podrien convalidar). Però, d’altra banda, denuncien que hauria d’ampliar-se el requisit més cursos arrere, a tots aquells que ho puguen certificar.

L’Stepv ha demanat directament la retirada del decret, entre altres coses perquè “no hi ha una avaluació del programa d’educació plurilingüe —sobre el nivell d’implantació de la llengua—, que s’havia d’haver fet per a avalar la proposta”. UGT també apunta en aquest sentit i denuncia que “no pensem que el valencià estiga ara mateix tan implantat per a poder homologar-lo amb garanties”. 

D’Infantil a l’ESO a l’escola

El segon assumpte que s’ha discutit en la mesa de negociació amb sindicats ha sigut la implantació de centres escolars amb aules que vagen des d’Infantil fins a quart de l’ESO. Actualment ja hi ha diversos centres pilot a la Comunitat i la negociació se centra a aplicar-ne més i en la regulació per a aquests centres.

“Al final, es tracta d’una ampliació de l’escola, però ens sembla una idea molt útil i molt beneficiosa per a zones de la València buidada i despoblada. Si abastes més cursos, pots tindre més alumnes i mantindre coses com els menjadors i el transport escolar”, explica Zurita.

Suscríbete para seguir leyendo