La Comunitat Valenciana s'allunya de la mitjana espanyola en finançament autonòmic

Lluny de corregir-se l'infrafinançament, la distància entre els recursos que rep la Comunitat Valenciana i la mitjana d'autonomies ha tornat a incrementar-se. És una de les conclusions de l'últim informe de Fedea en el qual analitza la liquidació del sistema de finançament autonòmic en 2021, últim exercici amb xifres completes i que permeten observar l'evolució del "finançament efectiu per habitant" com a indicador per a comparar els diferents territoris sota el règim comú. 

Així, segons l'estudi publicat aquest dilluns, la Comunitat Valenciana va perdre un punt respecte a la mitjana d'autonomies en el seu finançament efectiu per habitant. És a dir, si la mitjana de totes les comunitats és 100, la Comunitat Valenciana va passar de tindre un finançament de 93,1 punts en 2020 a un de 92,1 punts en 2021. En comptes d'haver-hi un efecte de correcció de l'infrafinançament, aquesta bretxa es va incrementar en 2021, quan encara l'Estat va habilitar fons extraordinaris covid. 

Aquestes dades van deixar la Comunitat Valenciana com la segona amb pitjor finançament definitiu segons competències homogènies, superant només Múrcia, que està en el 90,8 % d'aquest índex. Després de la Generalitat estan Andalusia, amb un índex del 94,3, i Castella-la Manxa, amb 95 punts. Malgrat això, crida l'atenció que, d'aquestes quatre, tres experimenten una reculada en 2021: Múrcia (-1,5), València (-1,0) i Castella-la Manxa (-1,0), que, mantenint-se entre les últimes posicions de la distribució, s'allunyen encara més de la mitjana. 

Mentrestant, per damunt de la mitjana se situen Cantàbria (115,3), Balears (114,6), La Rioja (112,7), Extremadura (110,9), Canàries (107,1), Castella i Lleó (106,3), Astúries (103,1), Madrid (102,1), Catalunya (101,7), Aragó (101,6) i Galícia (101,3). 

Segons explica Ángel de la Fuente en l'informe, les variacions registrades en 2021 en les posicions relatives de les diferents comunitats autònomes en termes de finançament efectiu per habitant ajustat a competències homogènies han sigut apreciables en alguns casos, i en aquestes han jugat un paper significatiu la recuperació dels ingressos tributaris després de la pandèmia i l'habitual ball en les comunitats receptores dels dos trams del Fons de Cooperació.

Les dades apareixen en un moment en el qual la reforma del sistema de finançament autonòmic (caducat des de 2014) torna a trobar-se en el centre del debat públic com una de les accions que podria facilitar la investidura de Pedro Sánchez. 

Suscríbete para seguir leyendo