Avalada la condemna de l’informàtic que va enviar la llista de membres de meses electorals

El Tribunal Suprem ha avalat la condemna imposada per un delicte de revelació de secrets a un informàtic que, per raó del seu càrrec, va tindre accés a la composició de les meses electorals de València en les eleccions generals d’abril de 2019 i ho va enviar al xat de pares del col·legi, la qual cosa va suposar que altres progenitors, al seu torn, ho reexpediren.

L’alt tribunal entén que la condemna imposada de dos anys de presó i multa de 12 mesos a raó de 10 euros diaris, la qual cosa fa un total de 3.600 euros, és proporcionada, perquè, amb la seua actuació, va divulgar les dades personals (nom, DNI i adreça) de 8.334 persones a les quals els havia tocat formar part d’una mesa electoral després del corresponent sorteig, la qual cosa podia haver-los suposat ser víctimes d’estafes o d’una altra mena de delictes.

La sentència declara provat que el condemnat, funcionari amb categoria de personal tècnic superior de l’Administració de l’Estat, adscrit al Servici de Tecnologia de la Informació de l’Ajuntament de València, va tindre accés a la llista de tots els integrants seleccionats per a conformar les meses electorals i ho va enviar per Whatsapp, en un xat del grup de pares del col·legi, la qual cosa va suposar “una difusió en cadena per part de diversos usuaris de l’aplicació”. El missatge va ser difós per diversos d’ells, aliens al consistori, de manera que va accedir a l’arxiu més d’un centenar de persones.

L’home hi va recórrer en cassació, perquè entenia que havia d’“haver-se apreciat error de tipus en tant que desconeixia que les dades electorals que va publicar en un grup de Whatsapp i que anaven a ser de coneixement públic uns dies després foren reservades”. També va al·legar que “la conducta jutjada no és constitutiva de delicte, sinó que integra, com a màxim, un il·lícit administratiu”.

El Suprem rebutja el seu primer argument perquè s’endinsa en qüestions probatòries que només poden ser declarades en el juí, no en un recurs de cassació. La sentència explica que ignorar que les dades que difonia eren reservades no afecta la tipicitat de la conducta, sinó la culpabilitat, i això havia d’haver-se declarat pel jutjat penal que ho va condemnar, per la qual cosa la seua al·legació ha de ser desestimada.

Afig que, perquè es done el delicte de revelació de secrets, l’alt tribunal assenyala que “el concepte d’informació que no ha de ser divulgada és més ampli i indeterminat” que el de secret. “Així, han d’incloure’s en esta categoria fets coneguts en atenció al càrrec o ofici que, sense haver rebut la qualificació formal de secrets, siguen, per la seua pròpia naturalesa, reservats”, afirma. Es remunta a una sentència de 1999 en la qual s’establix que “el trencament del deure de sigil i discreció que s’imposa al funcionari públic per l’article 80 de la Llei de funcionaris civils de l’Estat, constituirà una infracció administrativa o un il·lícit penal segons la rellevància del fet”.

Risc d’estafes

La gravetat de la conducta, per tant, es vincula al resultat lesiu que cause la revelació. En este cas, s’ha tingut en compte que es van difondre “a través d’una xarxa social amb múltiples branques, les dades identificatives, domicili, DNI i càrrec que ocupaven en les meses electorals, de ni més ni menys que 8.334 persones, amb el risc de suplantacions de personalitat, estafes, i localització d’estes persones en els seus respectius domicilis, així com en les meses electorals, a més de resultar incalculable el nombre de persones que van poder rebre’l i accedir a estes dades”.

Per tot això, “el juí de ponderació” que va realitzar el tribunal d’instància per a decantar-se per condemnar per un delicte i no declarar que el que s’havia comés era una mera infracció administrativa, resulta “impecable” segons el parer del Suprem.

Suscríbete para seguir leyendo