L’abandó de quasi 174.000 hectàrees agrícoles afavorix els megaincendis

El Ministeri per a la Transició Ecològica xifra en 2.290 les hectàrees de cultius abandonats l’any passat a la Comunitat Valenciana. La mateixa xifra de muntanya que es va cremar al novembre a Montitxelvo. El rècord històric se situa en 173.676 hectàrees de camps abans fèrtils ara plens de mala herba i fruiteres secs, carregats de combustible per al foc. Una cosa que sumada a l’absència de precipitacions i la falta de gestió forestal convertixen la muntanya en un autèntic “polvorí”, com coincidixen experts en la matèria.

“Més energia disponible suposa comportaments més extrems del foc”, assenyalava fa dies en les seues xarxes socials Ferran Dalmau, enginyer, expert en gestió integral d’incendis i director de la consultora d’enginyeria ambiental Medi XXI GSA. Posava com a cas paradigmàtic el recent foc de Xàbia, sobre sòl agrícola i d’una virulència extraordinària en ple mes d’abril. En les imatges captades en un vol comercial i també des de terra s’apreciava fins i tot el que es denomina un espectacular “tornado de foc”.

Els camps en producció permeten l’anomenat mosaic agroforestal, que, a més de fomentar la biodiversitat, reduïxen el risc de grans incendis, ja que trenquen el camí de les flames. En l’incendi de Venta del Moro, el juliol de 2022, es van cremar 1.300 hectàrees, però les vinyes de la zona van impedir un desastre encara més gran a les portes del Parc Natural Hoces del Cabriel.

Una xifra que creix

Segons les dades de la Direcció General de Prevenció d’Incendis de la Generalitat, entre 2000 i 2016, dels 7.284 incendis registrats, 693 ho van ser per cremes agrícoles (9,81 %). Una xifra que ha anat in crescendo, ja que, de 2017 a 2023, de 2.204 focs, 534 van ser per negligències. Com ja publicava Levante-EMV en la seua edició del passat dilluns, en els tres primers mesos de 2024, huit de cada deu desastres originats per les flames van tindre el seu origen en les causes humanes. Una xifra superior a la mitjana de l’última dècada, llavors era poc més de sis de cada deu.

Entre 2013 i 2022, el 30 % dels incendis a la Comunitat Valenciana van ser causats per descuits o bé per accidents, quasi el 10 % dels quals per cremes agràries. El 4,32 % per jocs amb foc, el 3,06 % per problemes amb vehicles o maquinària del camp, el 3,03 % per fogueres o restes de brases. Altres circumstàncies són la neteja de vegetació, les fuites en abocadors o la ignició de fems (2,63 %), la imprudència amb el tabac (2,14 %), pirotècnia (1,26 %), línies elèctriques (1,72 %), apicultura (0,12 %) o, fins i tot, per maniobres militars pròximes (0,12 %).

La vall agrícola del Montgó, reduïda a cendres (imatges)

Ver galería

Piromania patològica

Quant als factors intencionats (35,5 %), la gran majoria tenen una motivació desconeguda o sense especificar. Només el 4,81 % tanquen una piromania patològica. Vandalisme, gamberrades, venjances, les pràctiques relacionades amb la caça o la crema dins dels llits de barrancs conformen la resta segons les estadístiques de la Generalitat.

En un context de risc permanent d’incendis i un fort malestar en el col·lectiu de bombers forestals per la falta de mitjans, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez, van anunciar ahir que dimarts que ve, 23 d’abril, es reuniran amb els representants sindicals dels efectius de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Servicis d’Emergències.

Es busca frenar la vaga anunciada dimarts després de la marxa de protesta que va desembocar al Palau de la Generalitat i “definir el futur d’este servici possibilitant la seguretat i l’estabilitat dels seus treballadors en un marc laboral seriós i rigorós”. Núñez va reiterar ahir que “fa mesos que treballen en un pla estratègic que continga els elements essencials per a garantir la viabilitat del servici” d’extinció de focs.

Suscríbete para seguir leyendo