Toc d’atenció a l’esquerra valenciana: la divisió es paga

D’una sola candidatura amb sis escons a dos marques diferents i un sol representant. I gràcies. La divisió en política comporta una factura, i, en les eleccions de diumenge a Euskadi, el preu pagat per l’espai de l’esquerra del PSOE és de dos escons, els que haurien obtingut de més amb els mateixos vots en cas que Sumar i Podemos hi hagueren concorregut junts. Perquè ja no és només la desafecció que generen els xocs entre formacions ideològiques pràcticament iguals, el toc d’atenció que tornen a enviar les basques i que, en una certa manera, ja van enviar les gallegues a l’esquerra valenciana és que el sistema electoral penalitza les divisions.

Cada autonomia té les seues circumstàncies, més en un territori amb alt nivell d’identitat pròpia com el País Basc, però sempre hi ha visions extrapolables. I el que han viscut les formacions estatals a l’esquerra del PSOE a Euskadi sona a conegut per a l’esquerra valenciana, que bé sap el que significa deixar un nombre important de vots sense representació. El maig passat, sense anar més lluny, van ser 85.000 vots, un 3,4 % de l’electorat, els que va aconseguir Unides Podem, confluència d’Esquerra Unida i Podem, que es van quedar sense escó.

Segons l’encreuament de dades postelectorals, en cas que Unides Podem i Compromís s’hi hagueren presentat conjuntament, sumant els mateixos vots obtinguts per separat, seguiria una majoria de PP i Vox a les Corts, sí, però molt més igualada (50 a 49 enfront del 53 a 46 actual) i eixe espai tindria quatre escons més (19 pels 15 actuals). Ahir, després del resultat basc, tant EU com Podem van reivindicar que van intentar un “acord d’unitat” al qual no es va arribar “per reticència d’altres”. Els morats assenyalen clarament a Compromís, amb àmplies tensions en aquella campanya.

No obstant això, el passat passat és, i, per això, qu la vista es posa ja en 2027 —pròxima cita amb les urnes a escala autonòmica—. Davant del risc que una part dels vots es quede sense representació, cada qui fa la seua lectura i comença a dissenyar el seu camí. Així, tant Esquerra Unida com Podem criden a la “unitat”, cosa que, lamenten, no es va poder aconseguir el 28M, mentres que Compromís assenyala que encara “pot passar de tot”, recordant, a més, que a Catalunya, Podem ja ha anunciat que no s’hi presentarà.

Preparar el terreny

La menció, en boca del síndic Joan Baldoví, no és fútil i apunta a un dels desitjos dels valencianistes d’aglutinar tot eixe espai. La no compareixença dels morats en uns comicis valencians, sumat al pacte de no competició amb Sumar, aplanarien esta via, a la qual s’hauria d’incorporar un acord amb EU, amb qui les relacions són millors que amb Podem.

Hi ha contactes per a anar preparant el terreny, però este espai es caracteritza per salinitzar-se cada cert temps. La federació valenciana d’EU s’ha mostrat en contra d’una confluència amb Sumar per a les europees, on sí que anirà Compromís, en el tercer lloc, cosa que relega IU al quatre, motiu de l’enuig dels de Rosa Pérez, que, no obstant això, eviten carregar contra els valencianistes. Els èxits del BNG —i de Bildu, encara que en els valencianistes els citen menys— deixen també un pòsit en Compromís, especialment en Més, de desmarcar-se de projectes estatals i aprofundir en una veu pròpia. “Som un projecte d’ací”, va insistir ahir Baldoví.

Més enllà de particularitats en l’esquerra, tant PSPV com PP van celebrar ahir, en diferents graus, els resultats dels seus partits a Euskadi, amb augment de dos i un escons. Especialment, els socialistes, el síndic dels quals, José Muñoz, va indicar estar “molt satisfet” perquè “es demostra que el Govern d’Espanya és solvent”. Per part seua, el seu homòleg en el PP, Miguel Barrachina, va destacar el “modest pas avant” que han fet al País Basc dins d’un “cicle electoral” en el qual els populars tracten de derrotar Pedro Sánchez. Les catalanes i les europees apareixen ja en l’horitzó.

Suscríbete para seguir leyendo