El Banc d'Espanya advertix que els avals públics a la compra de cases pugen els preus

El Banc d'Espanya ha advertit a les diferents administracions públiques de les conseqüències que podrien tindre en el mercat immobiliari els avals públics a la compra de cases. L'organisme regulador considera que, en un context d'oferta rígida i de mercats tensionats, "solen generar un augment dels preus de compravenda", i que l'abast i recorregut de la mesura és "modest" en les grans ciutats, llocs on es concentren els majors problemes d'accessibilitat a un habitatge.

En el capítol quart del seu informe anual de 2023, el Banc d'Espanya apunta que els avals públics, juntament amb els incentius fiscals i transferències de suport a la demanda, en contextos d'oferta limitada i de mercats tensionats, podrien contribuir a un increment addicional dels preus de venda i lloguer. "Estes polítiques de demanda dissenyades per a fer costat a les llars vulnerables poden acabar convertint-se, en bona part, en una transferència de recursos del sector públic als propietaris d'habitatge", desenvolupen.

A més de generar un augment dels preus, el regulador de les entitats financeres nacionals advertix que "el col·lectiu que potencialment podria veure's beneficiat per esta mena de mesures en les àrees tensionades és modest". El motiu per a tal afirmació és l'"elevada correlació entre la renda i la riquesa bruta" de les llars. "Les llars que veuen restringit el seu accés al crèdit per no disposar d'un estalvi suficient tampoc compten, en la majoria dels casos, amb la renda requerida pels bancs per a concedir la hipoteca", afigen. El BdE afirma que, en l'actual escenari de tipus d'interés hipotecaris, "una part significativa dels potencials sol·licitants d'este programa d'avals tindria dificultats per a aconseguir que la seua petició de préstec fora acceptada pels bancs", a causa de la ràtio entre la quota i els seus ingressos, que superaria els llindars prudents.

L'entitat dirigida per Pablo Hernández de Cos arreplega, en el seu informe, que els majors problemes d'accés a un habitatge en compra o lloguer es concentren en les grans ciutats de Madrid, Catalunya, Balears i Andalusia. No obstant això, pronostica que l'abast dels avals públics, si n'hi ha, serà potencialment "en les zones amb menors preus de l'habitatge, situades fora de les grans àrees urbanes".

La dura postura del Banc d'Espanya sobre els avals es va produir dimarts passat, el mateix dia en què el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i el Ministeri d'Economia van firmar el conveni que regularà els 2.500 milions d'euros en avals públics que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) destinarà a donar garanties a la compra d'habitatges per part de jóvens menors de 35 anys i famílies amb fills menors a càrrec seu. Esta mesura, anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, fa un any, s'unix a la posada en marxa per diverses comunitats autònomes que ja tenen en execució plans similars, com la Comunitat de Madrid, Andalusia, Galícia o Múrcia.

Els ingressos de les llars impedixen l'accés al crèdit

A l'hora d'adquirir un habitatge, a grans trets, la banca exigix dos condicions: primer, disposar d'estalvis per a cobrir el 20 % del preu i els impostos i despeses (entre un 7 % i un 12 % sobre el valor d'adquisició), i segon, que la quota hipotecària mensual no supere el 35 % dels ingressos nets de la llar. Els avals alleugen el primer condicionant, però, segons el Banc d'Espanya, el segon, no: "L'efectivitat de la mesura és molt limitada". L'entitat considera que l'esforç associat a la despesa en habitatge —definit com la ràtio entre el pagament del lloguer o de la quota hipotecària i la renda neta de la llar— de les llars que fan ús de l'aval conduïx a un lleuger increment del seu endeutament. "L'aval públic permet a un reduït nombre de llars beneficiades adquirir habitatges de major qualitat (per exemple, de major grandària), la qual cosa augmenta entre 1 % i 1,5 % la proporció de llars en una situació de sobreesforç associat a la despesa en habitatge", diuen.

Suscríbete para seguir leyendo