Sanitat prepara un "pla de xoc" per a millorar el retard en les mamografies

Una de les mesures podria ser privatitzar temporalment part del servici, encara que el conseller no ha volgut especificar-ho 

L'oposició acusa a Gómez de mentir amb les xifres i considera que "privatitzar no és la resposta"

Imatge d'arxiu d'una pacient sotmesa a una mamografia.

Imatge d'arxiu d'una pacient sotmesa a una mamografia. / Levante-EMV

Lluís Pérez

Lluís Pérez

La conselleria de Sanitat prepara un "pla de xoc" per a resoldre el retard en la realització de mamografies dins del programa de cribratge de càncer de mama. El document conté fins a nou punts per a millorar este programa sanitari, com ha anunciat el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, en la seua compareixença, a petició pròpia, en la Comissió de Salut de les Corts Valencianes, en la qual ha confirmat que l'informe realitzat per la comissió de prevenció del càncer considera que 167.083 dones es van quedar fora del programa entre 2022 i 2023, com va avançar Levante-EMV fa set dies. 

El principal punt del pla és "desembossar" el programa, per la qual cosa Sanitat es planteja mesures excepcionals de forma "autolimitada". Una d'estes podria ser derivar part de la lectura de les mamografies a la sanitat privada, una mesura que el conseller ja va preveure quan va denunciar una suposada irregularitat en el programa de cribratge, a mitjan mes de febrer. No obstant això, ni Gómez ho ha expressat concretament ni tampoc les fonts de Sanitat resolen el dubte del "pla de xoc autolimitat en el temps". El conseller sí que ha afirmat en la comissió que la seua intenció és que "tots els programes de cribratge es realitzen en la sanitat pública, quan es desembosse"; és a dir que, fins llavors, podrien no realitzar-se en les unitats de prevenció de càncer de mama (UPCM). 

El conseller de Sanidad, Marciano Gómez, durante su comparecencia en la Comisión de Salud.

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, durant la seua compareixença en la Comissió de Salut. / ED

Mesures previstes per Sanitat

Una altra de les mesures anunciades per Gómez serà la integració d'estes unitats dins dels servicis de radiologia del departament corresponent, amb la intenció de "trencar la dualitat de les dades i les diferències de gestió", i evitar, així la descoordinació dins del programa. La idea és, a més, que estos servicis coordinen i "siguen responsables" del cribratge de mama. En este sentit, Gómez va culpar al mestissatge del Botànic i la seua falta de coordinació pel retard en la realització d'estes proves diagnòstiques.

Així mateix, Gómez ha anunciat la compra en breu de 10 mamògrafs digitals amb estació de diagnòstic, de la qual s'estan redactant els plecs per a la posterior licitació. En la seua denúncia de febrer, també va posar l'accent en este punt criticant la "nul·la inversió" del Botànic en el manteniment i l'adquisició de nous equipaments. 

El pla de xoc inclourà també una redistribució del personal especialitzat, dins de les possibilitats permeses, la modernització dels sistemes, la creació de quadres de comandament per a coordinar el programa i, entre altres mesures, la introducció de la intel·ligència artificial, amb l'inici de quatre projectes pilot a l'Hospital La Fe, el Clínic de València, el General de Castelló i el d'Alacant. 

Reacció de l'oposició

Tant el PSPV com Compromís han acusat novament Gómez de mentir amb les dades i han alertat sobre la intenció de privatitzar part d'un servici que, encara que "millorable", funciona correctament. El portaveu de Sanitat del PSPV, Rafa Simó, ha destacat la regularitat en les xifres del nombre de mamografies realitzades cada any -s'arreplega en les memòries anuals de la Conselleria- en l'última dècada, amb una lleugera tendència ascendent. En 2022, el programa va realitzar 236.987 proves diagnòstiques davant de les 217.944 de l'exercici 2011; és a dir, 19.043 més. Simó ha afirmat que "ja està bé d'utilitzar la sanitat per a llançar fal·làcies i mitges veritats".

Per la seua banda, Carles Esteve de Compromís ha defés que la Comunitat Valenciana es troba "entre les quatre autonomies on millor funciona este programa, juntament amb Múrcia, País Basc i Navarra", i no es mostra partidari a privatitzar permanentment el servici, encara que no critica que es derive puntualment a la privada per a millorar l'atenció. "Privatitzar no és la resposta -defén-. Si el que funciona malament és el sistema d'avís a les dones, que es privatitze això i no la realització de les mamografies". 

Suscríbete para seguir leyendo