Ford Almussafes, una planta treballant “a mig gas” des de fa quatre anys

La factoria de Ford Almussafes es troba, fins al pròxim 20 de juny, immersa en un ERTO. És la fórmula que firma i sindicat majoritari en la planta —UGT— van acordar a mitjan mes per a pal·liar l’efecte que està tenint ja en la realitat productiva de la fàbrica l’adeu definitiu de la furgoneta Transit i la falta de components en la secció de motors. Un mecanisme temporal, en este cas aplicat fins que la multinacional done a conéixer els detalls del futur model multienergia que arribarà a la planta valenciana per a acompanyar el Kuga en el camí cap als elèctrics, que no resulta ja estrany per a Almussafes i la seua plantilla. Més aïna tot el contrari. No en va, des que va esclatar la pandèmia, la seua presència en el dia a dia de la factoria ha sigut més que una constant.

Perquè en els més de quatre anys que han transcorregut des que la COVID-19 va provocar a Espanya l’aplicació de l’estat d’alarma i la paralització quasi completa dels diferents sectors productius, Ford Almussafes acumula més d’una quinta part de les jornades laborals transcorregudes marcades per una afectació productiva parcial —que ha pogut ser en zones concretes de la fàbrica dins de motors o vehicles, línies de producció específiques o torns de fabricació— o de parada total. Un colp considerable derivat dels fins a quinze expedients de regulació temporal d’ocupació que han estat actius en eixe temps, cada un dels quals amb diverses motivacions en el seu rerefons.

Les causes dels ERTO

Sense anar més lluny, en un primer moment, estos ERTO van estar lligats a l’efecte de la malaltia mateixa i les seues diferents onades, que van provocar parades productives completes des de març i fins a inicis de maig i l’aprovació dels primers expedients encadenats. Ja en ple 2021 seria el torn de l’empitjorament d’una crisi de semiconductors —i, amb esta, un descens dràstic de la capacitat productiva— que deixaria l’exercici de menys fabricació de vehicles a Almussafes en dècades —168.400 unitats— en eixe mateix curs. El problema, amb impactes variables depenent del moment de l’any, continuaria acreixent-se amb l’arrancada de la guerra a Ucraïna en 2022 i durant la primera mitat de 2023.

Ja en este 2024, els tres ERTO que s’han succeït han sigut diferents. No en va, darrere d’estos hi havia una baixa producció en una planta que es preparava per a acomiadar el seu quart model en dos anys —la mencionada Transit— i eixa falta de capacitat en el subministrament dels proveïdors de motors, dos motius que han obligat, sense més remei, a retornar a una fórmula habitual ja per a Almussafes amb la qual els treballadors han pogut mantindre el 80 % del salari real diari, afegint el 100 % tant de les vacacions com de les pagues extres.

També acomiadaments

No obstant això, els temporals no han sigut els únics expedients als quals s’ha hagut d’enfrontar la factoria en estos últims quatre anys. Perquè, a més d’estos, s’han produït una sèrie d’acomiadaments via ERO que han deixat la plantilla en un mínim històric de prop de 4.650 empleats. Els dos primers, en 2020 i 2021, van acabar amb l’eixida pactada d’uns 1.000 treballadors en conjunt. El més contundent, però, va ser el que es va produir fa escassament un any, quan Ford va comunicar la decisió de prescindir d’uns 1.100 empleats d’una tacada després de l’adeu de la càrrega de treball que aportaven els models S-Max i el Galaxy.

En l’horitzó, ara, queda encara un dubte per resoldre. I no és un altre que el de revelar quin serà el camí que Ford utilitze per a adaptar la realitat productiva d’Almussafes fins a l’arribada del model que ha promés per a acompanyar el Kuga, un camí incert —que requerirà un gran ERTO o un altre ERO— que, a falta de confirmació oficial, podria prolongar-se durant dos anys.

Suscríbete para seguir leyendo