Malgrat la sequera, no hi ha cap alarma encesa a la Comunitat Valenciana

Encara que el temps ha volat en la primera de les taules redones del I Fòrum de l’Aigua de la Comunitat Valenciana, les bones reflexions no han faltat entorn de les “Claus del model de gestió de l’aigua”, en la qual responsables públics i privats han tractat de resoldre cap a on es dirigix el futur de la gestió del recurs en un context d’emergència climàtica com el que vivim.

José Claramonte, director general de Facsa, empresa col·laboradora en l’esdeveniment organitzat per Levante-EMV, ha exercit de moderador i ha posat les bases del col·loqui entorn del model de gestió de l’aigua. Claramonte ha recordat que era necessari posar en el centre del debat el recurs per a “i qüestionar-nos si és necessari un canvi del model de gestió”.

“L’aigua és un recurs finit, però en constant creixement, perquè cada vegada tenim nous usos. Això suposa un desafiament, el repte de casar en el futur l’oferta i la demanda de l’aigua, i per a això haurem de redissenyar este model de gestió. El futur ens obligarà a buscar més emmagatzematge d’aigua, buscar eixes fonts no convencionals i haurem de buscar eficiències amb innovació tecnològica”, ha explicat Claramonte, que tot seguit ha llançat la primera qüestió a la taula i ha preguntat per com es trobava el recurs en els diferents sectors representats en esta.

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), ha assenyalat que la seua demarcació té els sistemes del Xúquer i el Túria “en situació de normalitat”, però, en canvi, en altres sistemes xicotets com la conca del Millars o la comarca de la Marina Baixa, tenen més dificultats, encara que no la sequera en si, sinó perquè “no tenim preses de regulació ni capacitat de regulació, perquè es necessita molta aigua, ha de ser un sistema tancat i impermeable”.

Amb tot, Polo ha reconegut que en general basta llegir el pla hidrològic “per a saber que hi ha problemes, com la sobreexplotació d’aqüífers, la contaminació d’estos, la degradació dels rius o la contaminació urbana, on, per cert, la Comunitat Valenciana és un referent de depuració d’aigua malgrat el desbordament de col·lectors”.

Per part seua, Carlos Mundina, president de l’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI) i regidor de València, ha avançat que tant la conca del Túria com la del Xúquer estan “en normalitat”, però que resultava curiós que a escassos quilòmetres “hi ha municipis amb preemergència, com Sagunt”. “Però gaudim d’eixa seguretat de les conques”, ha reiterat.

Juan Valero de Palma, president de Federació Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya (FENACORE), ha volgut desmitificar falsos mites. “El 80 % de la demanda és dels regadius considerant les necessitats. Però si ens n’anem a l’ús real, el percentatge està entre 60-70 %, perquè quan venen situacions de sequera som els primers que patim les restriccions”. Valero de Palma ha continuat: “S’acusa el regadiu per tindre molta demanda d’aigua, però estem en la mitjana del 70 %”. “Per tant –ha finalitzat– no hi ha massa regadiu a Espanya. A més, és el més modernitzat del món, capaç de reduir en 25 anys el 15 % del consum total de l’aigua”.

Respecte a Pascual Fernández, president de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS), ha manifestat que el seu sector “no se sorprén pels problemes de l’estrés hídric i les sequeres” perquè “fa temps que planifiquem amb molt de temps”, ja que en el curt termini “no es resol res”. “És un procés llarg, un aprenentatge llarg, però encara així tenim problemes de tant en tant, encara que estem avançant de manera significativa”. “Hem reduït dels 165 litres per habitant i dia a 125 litres en 2023, és a dir, una reducció de quasi el 25 % gràcies a la conscienciació dels ciutadans”, ha informat. I ha llançat un missatge de tranquil·litat. “Els ciutadans han d’usar l’aigua que necessiten, això sí, però sense malgastar-la”. 

Suscríbete para seguir leyendo