Les clarisses pressionen les actuals monges de la Trinitat perquè òbriguen el convent al públic

La reduïda comunitat formada per cinc religioses de la congregació de les Serves de la Llar que habita el convent de la Trinitat de València estudia a instàncies de les propietàries de l’edifici del segle XV, les monges clarisses, millorar i fins i tot tornar a externalitzar la gestió de les visites al cenobi. Després de publicar este diari que les visites guiades per professionals al cenobi de clausura havien quedat suspeses amb l’arribada de les noves religioses, que segons l’Arquebisbat feien elles mateixes, i a fi de complir amb les exigències de la Llei de patrimoni cultural valenciana, que obliga a obrir al públic, almenys, quatre vegades al mes els béns d’interés cultural, com és el convent de la Trinitat, les religioses que atenien peticions “a demanda” i de manera gratuïta, sospesen ara professionalitzar d’alguna manera les visites, segons van informar fonts de l’Arquebisbat.

Les visites guiades per professionals al convent de clausura van ser impulsades en el moment per les clarisses que van contractar una empresa externa (Ars Magna, abans València Tour) per a dur-les a terme. La pàgina web que va dissenyar l’empresa en què s’oferix informació sobre la història, l’arquitectura i imatges del convent i el telèfon de contacte encara continuen actius, en canvi, el contracte d’exclusivitat amb l’Arquebisbat va acabar en 2019 i les noves religioses, més poc inclinades que les clarisses a la presència de grups de turistes circulant per l’interior del cenobi, no van renovar el contracte.

Des de llavors han sigut les monges les que baix el seu criteri han atés les peticions de visites. Han sigut ara les propietàries del cenobi (les clarisses) les que han instat les religioses que el tenen cedit al fet que s’oferisca un servici de visites en les condicions de difusió i periodicitat que marca la Llei de patrimoni. I en això estarien treballant les Serves de la Llar en estos moments. 

Després del trasllat per l’avançada edat de les últimes clarisses del convent de la Trinitat al convent de la Puritat i Sant Jaume, a Ciutat Vella, també propietat de les clarisses, la Trinitat, fundat per la reina Maria de Castella en 1444, que està enterrada en este, la qual cosa conferix al cenobi valencià la condició de panteó real, va quedar buit. En 2018, l’arquebisbe i les clarisses van aconseguir un acord per a la cessió gratuïta de l’edifici a les Serves de la Llar de Torrent, que van assumir pels seus mitjans la gestió de les visites reduïdes bàsicament als col·legis i l’eucaristia dels dimarts que oferix el rector de la zona.

El convent de la Trinitat, un referent del gòtic valencià, va obrir al públic en 2013. Les clarisses, també van encarregar a la Universitat de València un inventari de tots els béns del cenobi, que va aconseguir la seua època d’esplendor en el Segle d’Or amb l’escriptora i humanista Isabel de Villena com a abadessa. Les visites guiades es van interrompre en 2014 i es van reprendre en 2016 amb nous espais visitables, com les cuines i el refectori. Els ingressos per les visites (el preu de l’entrada general era set euros) permetien ajudar al manteniment de l’edifici, moltes de les estades del qual, com les cel·les o les cuines i el mateix claustre de doble planta, es mantenen com eren fa quasi sis segles. 

Suscríbete para seguir leyendo