Els finalistes valencians en els Premis Max reivindiquen un major suport a les arts escèniques

Comença el compte arrere per a la 27a edició dels Premis Max, que se celebren el pròxim 1 de juliol a Tenerife. En esta ocasió, el certamen comptarà amb sis nominacions valencianes. Entre elles destaquen Paula Serrano, amb l'obra En la oscuridad todo se mueve, que opta a millor espectacle de dansa i millor coreografia; Christine Cloux, amb Corps seul, com a millor espectacle de dansa i millor intèrpret femenina; Bruno, el musical que lo cambió todo, en la categoria de millor espectacle musical, i Mingo Albir en millor disseny d'il·luminació. Com és tradició durant els últims anys, tots ells s'han reunit, amb la directora adjunta d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura, María José Mora, a la sala SGAE Centre Cultural de València per a celebrar esta nominació, i, al seu torn, reivindicar un major suport i presència en el sector. 

Durant la trobada, dirigit pel dramaturg Rodolf Sirera, en representació del Consell Territorial de la SGAE de la Comunitat Valenciana, s'ha reivindicat la gran representació del sector de la dansa entre estes nominacions, ja que inclou quatre de les sis candidatures. "Les arts escèniques no són només els espectacles de text, sinó també dansa, espectacles musicals, il·lusionisme... El que tenen de bo estos premis és que es poden entregar a qualsevol, siguen companyies i artistes grans o xicotets", ha reivindicat Sirera. 

La ballarina i coreògrafa Paula Serrano ha agraït les dos nominacions rebudes per En la oscuridad todo se mueve, que representa una metàfora del refugi davant la dificultat de la vida. "Busque incomodar el lector. Com en les altres dos obres que he creat, utilitze la limitació de la vista per a traspassar el text als ballarins", ha assenyalat. 

Corps seul i la valenciana d'adopció Christine Cloux també opten a dos nominacions, que van ser rebudes amb sorpresa i emoció. "Estic nominada amb gent que té grans treballs i posada en escena, però en el meu cas no és així", ha reconegut la ballarina, que ha explicat que fins i tot el vestuari ha sigut creat per sa mare. Cloux ha aprofitat la seua intervenció per a reivindicar tot el treball que hi ha darrere d'una producció. "Arriba un moment, amb una certa edat, en què no et contracten i el cos es deteriora molt", ha lamentat. Per la seua banda, María José Mora ha assenyalat que "la dansa té bona salut a la Comunitat Valenciana i hi ha molts perfils talentosos". No obstant això, ha recalcat la importància de "posar els escenaris necessaris, ja que no sols és l'exhibició, sinó tot el procés que hi ha darrere". 

Musicals amb profunditat

Els autors i directors de Bruno, el musical que lo cambió todo, Víctor Lucas i Mamen Mengó, han aprofitat la seua intervenció per a reivindicar la importància dels espectacles musicals. "Volem que el teatre musical tinga el seu lloc en el territori perquè ha d'arribar una nominació nacional perquè se'ns valore", han lamentat els directors, que han reivindicat les dificultats per a dur a terme un musical d'estes característiques. "La gent creu que els musicals són per a divertir-se, però tenen una gran profunditat. En este cas, hi ha hagut un procés d'investigació per a parlar sobre el bullying", han afegit. 

Per la seua banda, Mingo Albir, finalista en la secció de millor disseny d'il·luminació per Tots eren fills meus, ha reconegut el treball de tots els oficis teatrals. "He aconseguit ballar a través de la llum. El meu treball és molt efímer i es cuina en escena", ha explicat.

Suscríbete para seguir leyendo