La diversitat intel·lectual

Comentar el nou llibre de Vicent San Ramon, "SUB, MINUS, DIS: Manual crítico sobre la realidad de las personas con diversidad funcional intelectual" em permet parlar, en primer lloc, de l’autor, al qual conec pràcticament tot el mig segle que porte vivint a Silla, perquè hem coincidit en la major part de les preocupacions i activitats polítiques i socials del poble. Una d’elles ha estat el Centre Ocupacional Tola, que ell ha dirigit durant molts anys, precisament en l’àmbit de la Diversitat Funcional Intel·lectual, en el qual ell s’ha convertit en una referència d’autoritat, en un expert.

Una mostra precisa de la seua experiència és, sense cap dubte, el llibre que ha publicat, l’oportunitat del qual coincideix amb la modificació d’un article de la Constitució, el 49, on s’ha substituït el terme imprecís i inexacte de disminuïts pel de persones amb discapacitat. Cal puntualitzar que en aquest punt ha hagut unanimitat entre tots els partits polítics del Congrés.

El llibre, segons l’autor «pretén transmetre un missatge adreçat a un públic més ample que el dels especialistes, perquè intente demostrar que la diversitat funcional es troba amb una realitat empitjorada en les societats del capitalisme madur o neoliberalisme, que lluny de permetre cap proposta de canvi, referma les condicions que ens encaminen cap a l’exclusió definitiva dels grups socials més febles» 

Li dic que m’ha resultat molt gratificant que ens haja aportat dades, que ha analitzades científicament, però que em preocupa que, malgrat que cadascú de nosaltres pot trobar components d’aquesta exclusió en el medi que l’envolta, que malgrat això, no ens sentim suficientment identificats amb els problemes que experimenta el grup de la diversitat funcional. 

Segons San Ramon «lamentablement estem a punt de veure la fi de les polítiques de progrés». I compara la Llei Valenciana de Serveis Socials de 2019 amb una anterior, en aquest cas l’andalusa que, només tres anys més antiga, ha mutat tant que ja no s’assembla al seu esperit inicial, sinó que ara la gestió dels serveis socials i d’atenció a la dependència està en mans de la iniciativa privada.

Les empreses del sector són marques blanques de les més importants constructores espanyoles: ACS, Sacyr, OHL, Domus Vi... A València s’anuncia el desmantellament del Decret de tipologies de serveis i centres d’atenció, que va ser aprovat per l’anterior govern i que no ha tingut ni la mínima oportunitat. Per a aquestes coses, diu el govern actual, no hi ha diners.