El veí de Foios, Vicente Pascual Sánchez, actual campió d'Europa de Futbol Sala per a persones amb discapacitat auditiva, donarà despús-demà el pregó d'inici de festes des de l'ajuntament a les 20.30 hores. En finalitzar, hi haurà una magnífica traca correguda pel centre del poble a càrrec de la Pirotècnica Coeters Dragon i, a les 22.00 hores, tindrà lloc el dia de la Torrà a la Plaça Clara Campoamor amb un sopar. Per a finalitzar el dia, hi haurà una actuació de l'orquestra «Límite», de la Tribu Project, a les 00.00 hores.
Per a entrar en profunditat amb el pregoner, cal remuntar-se al desembre passat, on Vicente Pascual Sánchez va viatjar amb la Selecció Espanyola al Campionat Europeu de Futbol Sala que es va disputar a Tampere (Finlàndia) per a tornar a Foios amb la copa de Campions: «Després de diversos anys jugant amb la selecció, ens esperava una setmana i mitja, en un país llunyà, sense les persones més pròximes en unes dates molt especials, a unes temperatures molt inferiors a les que estem acostumats al nostre país. Però l'equip anava per totes i ser campions era l'única opció», manifesta el jugador valencià. Així mateix, per a arribar a la final, l'equip va haver de jugar partits contra Noruega, Holanda, Bielorússia, Suècia, Israel i Rússia. La majoria dels rivals -segons explica- no eren gens fàcils de superar perquè molts d'ells eren clars favorits per a aconseguir el campionat: «Gràcies al treball de tots els jugadors, el cos tècnic i el suport de les nostres famílies i amics, aconseguirem tindre la confiança i tranquil·litat per a poder guanyar cada partit fins a aconseguir la medalla d'or i la copa d'Europa. Un assoliment que no va ser fàcil d'aconseguir, però amb les nostres ganes i el nostre talent aconseguirem la victòria contra Rússia, sent històric el triomf del campionat per al món de les persones sordes d'Espanya».
La història del jove valencià, que du l'esport en la sang, és un relat de superació i un exemple de vocació tant dins de les pistes esportives com fora. Vicente Pascual Sánchez va nàixer el dia 31 d'agost de 1992 al municipi de l'Horta Nord amb una discapacitat auditiva profunda bilateral. Els seus pares van decidir que portara audiòfons per a facilitar el seu aprenentatge fins als 8 anys, una etapa en la que «la meua capacitat auditiva era limitada amb un vocabulari de 400 paraules i vaig decidir començar a vincular-me a l'esport».
La importància de la germana
Diversos oncles i el seu pare havien viscut l'esport des de dins i d'ahí va nàixer la seua passió per l'esport, no solament a un en concret, sinó que el veí de Foios estava obert a fer tots els esports que li ensenyaven a l'escola i fora d'aquesta: «Vaig tindre molta sort de tindre a un mestre d'Educació Física com Artur en el col·legi Rei En Jaume de Foios. Però sobretot, la persona que sempre estava al meu costat, cuidant-me i ajudant-me va ser la meua germana, un gran suport. M'explicava tot allò que no entenia i em repetia quan algú em parlava i no aconseguia entendre'l. Ella també tenia moltes habilitats per a l'esport i ens apuntàvem junts a totes les extraescolars que podíem relacionades amb l'esport». «Als 8 anys, el meu procés d'aprenentatge es va quedar estancat i va anar per això que els meus pares i els meus metges, van decidir que el millor era operar-me per a poder portar un implant coclear que em podia permetre sentir moltíssim millor que abans però, no obstant això, havia de tindre moltíssima cura amb el meu cap, ja que rebre algun colp, podria ser fatal per a mi», recorda el jove de Foios que fa el pregó.
Conscient d'això, Vicente Pascual Sánchez va buscar un esport que no fóra perillós i va cridar-li l'atenció la pilota valenciana: «Com a pilotari vaig arribar bastant lluny perquè vaig aconseguir diverses finals de la modalitat de Galotxa de campionats com Interpobles i El Corte Inglés i vaig ser campió de l'Interpobles l'any 2010. En la meua última etapa com pilotari vaig practicar la modalitat d'Escala i Corda i vaig ser campió d'un trofeu de Vila-real als 18 anys però una lesió en el meu muscle, em va privar de la pràctica d'aquest esport en un moment àlgid de la meua carrera».
Així mateix, al veí de Foios, amb 27 anys, sempre havia tingut passió pel futbol. El seu cosí Javi Sanchis va ser el principal culpable de la seua passió per aquest esport i buscà la manera de practicar-lo adaptat a la seua diversitat funcional: «Vaig trobar equips de persones sordes i això va obrir un món davant els meus ulls perquè vaig començar a jugar amb equips sords com el València, Asorcas (Castelló) i Huelva tant en les disciplines de futbol 11 com en futbol sala». A més a més, l'any 2012 va ser convocat per primera vegada per la Selecció Espanyola de persones amb discapacitat auditiva per a preseleccionar als jugadors que defensarien la samarreta roja en el mundial de futbol de Turquia i, a partir d'aquest moment, ha defensat els colors de la Selecció Espanyola en tots els campionats de futbol i futbol sala en els que ha participat Espanya: «Em sent molt afortunat i orgullós de la meua trajectòria esportiva i, mitjançant la meua carrera, espere fer arribar a tots els xiquets i xiquetes la passió que jo sent per l'esport i per l'ensenyament, advocant per la inclusió de les persones amb discapacitat».
