A la part est d'Alaquàs, els límits amb el de Xirivella estaven determinats fins no fa massa anys, per tres séquies, l'Alter, Pastora i Dijous. En l'actualitat, només les dos últimes continuen visibles en la seua totalitat. Situat en Xirivella, a la vora d'Alaquàs, s'alça un edifici agrícola desafiant el pas del temps, l'Alqueria d'Alós. Als seus peus, un camí lligat al braç del Dijous de la séquia de Bennager, del qui pren nom a Alaquàs, conegut també, com camí de les Alqueries, o de les Penyetes. Tot just al costat del motor de la Pastora, un lloc que a la nostra infantessa i joventut, acollia un dels berenars dels dies de Pasqua.
Nous documents de l'arxiu del Real Col·legi Seminari de Corpus Christi permeten aproximar-nos a la realitat d'aquesta important infraestructura agrària vinculada a Alaquàs des de fa més de 500 anys. Les confrontacions que aporten els documents no deixen cap dubte en la seua identificació, i gràcies a ells, ara coneguem qui era el seu propietari en les darreries del segle XV, dada documental més antiga que tenim fins ara. Cal recordar però, que en ella varen viure fins ben entrat el segle XX, les famílies Roca, i Alós, de qui pren el nom per la qual és coneguda al nostre poble.
Jaume Cardona era un menestral dels tants que hi havia al nostre poble. Va tindre diversos oficis al llarg de la seua vida: ferrer, fuster, ferrador i Batle. Vivia a la plaça en una casa que feia cantó amb el carrer Major.
La primera noticia que tenim d'ell és en un document de 1472, en el que apareix com a testimoni de l'acte de vassallatge d' Abdalà Alfaquí, un sarraí que va vindre a Alaquàs provinent de Tànger. Va morir al 1482 i aleshores compaginava el seu ofici amb el de sagristà de l'església de l'Olivar.
Al 1496, els seus hereus varen vendre l'alqueria amb 51 fanecades de vinya, 33 fanecades de terra campa, i vuit fanecades de terra campa plantades d'ametllers. El preu fon de 6.000 sous. El mateix any es varen vendre un cavall per 210 sous i un casa a l'antiga Moreria per 200.
La compradora era Caterina Amalrich d'Aguilar, mare de Jachmot, que després seria senyor d'Alaquàs i va construir el Castell a principis del segle XVI. Quan aquesta va morir els seus germans Francesc Lluis i Miquel Gerònim es varen repartir els bens de sa mare, i un fill del primer va contractar al 1541 el conreu de les terres i altres feines amb Joan Romana, alies Canyete, un llaurador d'Alaquàs.
Les aigües del braç del Dijous la separen jurídicament de nosaltres, però fa més de cinc segles que els alaquasers ens sentim units a ella.
