El vint de febrer ens ha deixat molts esdeveniments al nostre poble, Alaquàs, al llarg de la història. En 1465 es firmaven els capítols amb Pere Bonfill ─un dels mestres que varen construir les Torres de Quart, per a fer la reforma de l’aleshores Església de l’Olivar; dènou anys més tard prenia possessió d’Alaquàs Miquel Jeroni Garcia d’Aguilar; cinc després Jacmot rebia la biblioteca del seu avi Jaume; l’any del descobriment, pressa del Regne de Granada, i expulsió dels jueus, Francisca de Mora, renunciava a una donació que li havien fet els seus pares.

Aquest 2021, en un acte cruel, el mateix dia s’ha emportat un bon amic de la Unió Musical d’Alaquàs. Octavio Hernández Bolín, director de «Nuestras Bandas de Música», no ha pogut véncer la lluita contra una greu malaltia.

Ens vam conéixer per son pare, el també molt recordat Octavio Hernández Torrado. De tots dos no cal referir la llarga trajectòria en el món de les nostres bandes, i el que la seua feina ha suposat per a elles. L’estrena d’un himne fet per a la falla R. Darío, F.L Colomer va ser el motiu. El nostre auditori va acollir aquell esdeveniment on s’escoltà la peça composta pel mestre José Alama Gil, i lletra del pare d’Octavio. Corria l’any 2009. Des d’aleshores entrà a formar part d’aquesta família que és la nostra societat musical.

Vam coincidir en el II Concurs Bankia d’orquestres de la Comunitat Valenciana en febrer del 2018, i aquell mateix any, amb motiu del centenari de la declaració del Castell d’Alaquàs com a monument històric artístic, la Unió Musical d'Alaquàs, interpretà al claustre del Castell «La fulla de Malva», una simfonia composada per José Salvador González Moreno, inspirada en la meua novel·la del mateix nom, i que va ser creada per al notable esdeveniment. Com no, fou l’estudi d’Octavio l’encarregat de fer la gravació.

Treballar amb ell va ser no sols molt satisfactori, sinó un vertader plaer. La humanitat que irradiava ens va mostrar una persona amb tres grans passions, les seues filles, Patricia i Ariadna; la seua muller Amparo, i... la música.

Ens ha deixat físicament, però amb nosaltres, de la mateixa manera que amb tantes i tantes bandes, sempre quedarà el registre de les seues gravacions, i de la ingent quantitat de programes on la música fou protagonista.

En el Nadal proppassat un grup d’amics de la nostra societat que van tindre un contacte més directe amb ell, li varen regalar un dècim de loteria del número 2058, el mateix que programes havia fet fins eixe moment.

Te n’has anat amic! Però no del tot. Els moments que vam gaudir amb tu sempre quedaran entre nosaltres.

Bon viatge! Bona música!