Com a portaveu de Compromís en l’equip de govern de la Diputació,juntament amb al PSOE, hem afrontat la gestió de la pandèmia intentant garantir la normalitat necessària del funcionament en la nostra responsabilitat envers els ajuntaments. L’excepcionalitat ha estat afrontada, dotant de més recursos materials i econòmics als ajuntaments que, obligatòriament, havien de fer front a una situació imprevista de despeses. Mascaretes, epis, guants.. i una injecció de més de 40 milions d’euros extres a les arques municipals entre altres mesures. Això ha suposat que els consistoris de la demarcació d’aquesta diputació, han rebut més recursos que les de les altres dues diputacions valencianes. Recursos econòmics que en el bienni 2017-2019 ja eren molt superiors a la d’Alacant (90 a 63 € per habitant, segons la Sindicatura de Comptes). Això ha permés que fins i tot en alguns casos, alguns ajuntaments hagen rebut més del que s’havien gastat per urgència en pandèmia. Una aposta clara per posar a la ciutadania administrada per damunt d’altres interessos superflus. Per als pressupostos d’enguany intentarem que el resultat final siga el mateix.

Per altre costat, i centrant-nos específicament en la gestió de l’Àrea de Cultura de la qual soc responsable, en l’any pandèmic del 2020, assolírem una execució del pressupost superior al 80%! Això en la pràctica què significa? Molt senzill, malgrat l’estat d’alarma, malgrat el llarg període de confinament , l’esforç per mantindre una activitat cultural ha estat considerable i, cal valorar, l’esforç del personal funcionari amb tots els entrebancs existents i, tot això, sempre en coordinació amb les entitats municipals, algunes d’elles, molt convençudes que es podien compaginar, la cultura i la seguretat sanitària.

Algunes activitats pròpies de la Diputació (Arts Volants, Europes Menudes, Desconfinant la Cultura) estaven en marxa en juliol del 2020, sent de forma genèrica, les primeres activitats culturals que obrien places i centres culturals (amb moltes restriccions, això sí), fou una oportunitat perquè el sector cultural i la ciutadania pogueren començar a recuperar-se de la letargia i de l’impacte emocional de la crisi sanitària.

Les convocatòries anuals culturals per a programes específics (audiovisuals, programes mancomunats, etc) es fusionaren en la convocatòria genèrica de cultura, aquella que permet cobrir qualsevol mena d’activitat, incrementant-ne la possibilitat d’adequar l’activitat a l’estrany període que ens havia tocat viure. Tot això s’ha complementat en què, per a les convocatòries d’enguany, hem adoptat més mesures per adequar-nos a les noves formes d’expressió artística, sorgides de la necessitat d’adaptació, com per exemple i principalment, la retransmissió d’espectacles per les xarxes i mitjans de difusió propis municipals.

Per moments, durant l’any 2020, en el treball a distància, no presencial, l’acumulació i angoixa era molta, els contactes (reunions virtuals, telefonades, etc) per a cada gestió, eren més nombroses que en situació de normalitat i, a vegades, les decisions, de major responsabilitat i basades en incerteses.

Sincerament, crec que amb l’esforç del sector cultural, importantíssim, la tasca en general dels funcionaris i funcionàries, l’interés de molts ajuntaments i la complicitat de la ciutadania, podem dir que l’impacte i la paralització cultural, a les nostres comarques, ha estat sensiblement inferior al d’altres territoris, tot això per intentar funcionar, amb normalitat, en una situació d’anormalitat.