Dos gran motius han convertit 2021 en un dels anys més especials del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d’Aldaia. Després de la cancel·lació de la tradicional sessió ordinària pública del tribunal al 2020 com a conseqüència de la situació provocada per la pandemia de la Covid-19, aquest estiu i, com cada 4 d’agost, el tribunal ha pogut tornat a celebrar la seua sessió ordinària al carrer junt a la població d’Aldaia.
Però aquesta notícia no ha sigut, aquest any, l’únic mòbil de celebració per a l’institució. Aquest organisme, que compta amb jurisprudència absoluta i privativa sobre l’àrea agrícola del Rollet, i per tant, està excent d’acudir als seus conflictes al Tribunal de les Aigües de València, ja que es reuneix ell mateix cada últim dimecres del mes, ha sigut protegit com a Bé de Rellevància Local (BRL).
Amb tot, l’acte «institucional i divulgatiu» ha comptat; a més de la presència dels membres del tribunal, l’alcalde del municipi, Guillermo Luján, la diputada autonòmica, Patricia García, i la diputada provincial, Ampar Folgado; amb la participació de diferents personalitats vinculades amb el món de l’Horta. Així doncs, entre els convidats especials es trobava Enric Andrés Bonet, síndic del Rollet de Gràcia d’Aldaia, José Francisco Ballester-Olmos i Anguís, membre de la Real Academia de Cultura Valenciana, José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, i el retor de la Parroquia de la Anunciación, Francisco Furió.
El vicepresident del tribunal va ser l’encarregat de recordar a les persones presents a l’acte «l’important paper de l’Horta y de la producció agrícola en la història i la tradició de la localitat», introducció que va donar pas al president del Tribunal del Comuner, José Bonet Navarro, qui ha rendit comptes a la població d’Aldaia del treball que ha dut a terme l’entitat durant 2021. D’aquesta manera, Bonet ha destacat en primera instància la designació de BRL que ha rebut recentment el tribunal, assoliment que Bonet descriu com «el primer pas per a l’aspiració que té el tribunal de ser reconegut com a Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat». A més, com a conmemoració d’aquest nomenament, el president de l’organisme ha comentat que ha sigut redactat un opuscle.
Fons per a la divulgació
D’altra banda, Bonet ha explicat que aquest any el Tribunal del Comuner ha firmat un conveni de col·laboració amb la Generalitat. «Encara que econòmicament no és molt sustanciós, aquest acord ens va a permetre tindre alguns fons per a donar divulgació sobre el nostre tribunal i que es done a conèixer per tal d’aconseguir el reconèixement que mereix» explica el president del tribunal.
En acabar, José Bonet ha afirmat que l’òrgan continua amb la seua lluita al Congrés dels Diputats per a obtenir la seua declaració com a Tribunal Tradicional i Constitudinari ja que, segons afirma, «el tribunal segueix les tradicions i les costums».
A més, Bonet ha agraït als convidats «la seua participació i el seu recolçament que ha fet possible dur a terme les mesures acordades durant el periode vigent».
«Tot passa per l’agricultura». L’activitat va finalitzar amb aquestes paraules de l’alcalde d’Aldaia, qui va recordar als assistents el paper esencial de l’agricultura al territori amb la lectura d’un fragment del poema de la novelista britànica Amelia Barr. D’altra banda, es va donar pas a l’entrega als convidats especials, José Francisco Ballester-Olmos i Anguís i José Ramón Chirivella, de l’agraïment del Tribunal, qui també van firmar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament d’Aldaia junt al retor.
Des de l’Ajuntament d’Aldaia valoren que l’acte s’ha desenvolupat amb «éxit» com a conseqüència de la bona acollida dels habitants de la localitat. Així ho considera Francis López, gestora tènica del Servei de Cultura de l’Ajuntament d’Aldaia, qui destaca que les sessions ordinàries del Tribunal del Comuner desperten tots els anys la curiositat del poble. «Aquest és un acte diferent. És curiós com les persones del camp, que mantenen la tradició i el patrimoni de l’Horta, alhora alimenten i viuen la forma tradicional de consensuar les normes en el llenguatge del camp», afirma López.
